HISTÒRIA
FORMACIÓ DE LA UNIO ESPORTIVA FIGUERES
La Unió Esportiva Figueres es va crear el 13 d'abril
de 1919. La premsa de l'època diu que "s'ha
constituït la unió de les societats esportives d'aquesta
ciutat: Sport Club Català (secció
del Casino Menestral) i Joventud Sportiva i Artística
(secció del Casino Sport Figuerenc) amb el nom d'Unió
Esportiva de Figueres". Com que els uns tenien el
mallot de color blanc i els altres blau, acordaren que la nova camiseta
tindria les dues tonalitats: ratlles blanques i blaves.
La primera tasca fou la de convertir l'horta de l'Intitut en un
terreny de joc. La part que estava sense arbres feia només
42 x 85 metres. El permís municipal estipulava que no es
podia tallar cap arbre dels fruiters que hi havia, els quals havien
de conservar-se. Això impedia les mesures reglamentàries,
pel la qual cosa els promotors de l'equip procediren a tallar un
mínim per aconseguir l'espai ordenat. La cessió del
terreny fou gratuïta i al cap de poc temps els veïns es
queixaren del soroll i dels crits que feien els aficionats i perquè
"s'havien tallat arbres contra el criteri de no tocar-ne ni
un de sol". Alguns detractors varen afirmar que el lloguer
d'aquest camp almenys havia d'aportar 300 pessetes anuals. L'Ajuntament
va al.legar que el nou club només perseguia el bon desenvolupament
físic i moral de la joventut i que en altres temps s'havia
cedit gratuitament a altres societats, que havien abonat dèficits
de fins a 200 pessetes i fins i tot havien pagat les pilotes. Era
alcalde de Figueres Marià Pujolà i foren promotors
de l'arranjament del camp els aficionats Josep Bonaterra, Josep
Jou, Albert Gurí, Pere Burgell, Joan Coronas, Joaquim Geli,
Carles i Robert Casals.
La primera Junta Directiva de la Unió Esportiva Figueres
va quedar formada per Bernard Palmer (president), Heliodor Capell
(vice-president), Joaquim Geli (secretari), Carles Casals (tresorer)
Josep Montana (comptable), Pere Burgell (sots-secretari) i Artur
Novoa, Joaquim Prats, Francesc Bartolí i Ferran Borràs(vocals).
Els càrrecs s'elegien en assemblees de socis, de forma democràtica.
El local social era al Casino Sport Figuerenc, al carrer de Monturiol.
El president, Bernard Palmer, no era figuerenc. Va venir a Figueres
des de Mallorca com a administrador de les finques que els comtes
de Peralada tenien a Requesens. Era solter i aquí va conèixer
la senyora Concepció Gelabert, vídua del metge Vila,
amb la qual es va casar. Vivia al carrer de Besalú i disposava
d'un luxós turisme marca Buick. L'entrenador era Artur Novoa,
alhora tambe jugador, capità de l'equip i directiu. Natural
d'Espolla (1898), va venir de jovenet a Figueres a aprendre l'ofici
d'escultor. Havia començat a jugar al futbol amb l'Sport
Club Figuerenc i després fou fitxat pel Palafrugell, amb
despeses i dinar pagats.
Al cap de tres anys va tornar per jugar amb l'equip figuerenc. Fou
un dels entusiastes de la creació de la Unió Esportiva
Figueres. En retirar-se, es dedicà a l'activitat de marbrista,
amb gran professionalitat. En una entrevista publicada al Setmanari
de l'Alt Empordà (19-2-1986) deia que "jo vaig ser el
"pare" de la criatura. En aquella època jugavem
on podiem, fins al nou camp de l'horta de l'Institut que nosaltres
mateixos arreglàvem i marcàvem abans dels partits.
Les pilotes i els mallots els pagavem nosaltres, puix encara que
a Figueres sempre hi ha hagut molt de caliu, a penes feiem diners
per pagar-nos el dinar en els desplaçaments i moltes vegades
inclús ens l'haviem d'emportar. Però era tanta l'afició
que teníem que sempre estavem enganxats a la pilota. Només
teníem el futbol al cap. Jo era molt aficionat a la caça
i cada diumenge pel mati me'l passava caminant pel bosc caçant
perdius i conills i a la tarda jugava tranquil.lament el partit.
Alguns desplaçaments fins i tot els haviem fet a peu, quan
es tractava d'anar a un poble de les rodalies". Un altre jugador
i directiu era Joaquim Prats, conegut als cercles esportius com
a Titon. En aquell moment nomes tenia quinze anys. Havia jugat amb
l'Sport Club Català. També ens va dir en una entrevista
personal que "la pilota costava deu pessetes i només
en teníem una. Si es penjava dins d'alguna casa veïna
o a l'horta de les monges, s'havia acabat el partit. Cada jersei
costava tres pessetes i els pantalons, una amb cinquanta cèntims.
Aquest equipament el guardava a casa d'un amic, puix a casa meva
no volien sentir a parlar del futbol". Prats va retirar-se
del futbol per una lesió de menisc i va fundar el col.legi
d'àrbitres de la província. Posteriorment fou entrenador,
secretari tècnic, directiu, gran impulsor de la Unió
Esportiva Figueres i, en moltes ocasions, un reforç econòmic
per al club. Professionalment es dedicà al negoci dels adobs
i tenia el magatzem al carrer de la Rutlla.
UN ESTIU DE PREPARACIÓ
Per a la formació del conjunt unionista es va jugar un partit
entre dues seleccions locals a la plaça d'Armes del castell,
ja que encara es treballava en l'arranjament de l'horta de l'Institut.
El 13 d'abril es va celebrar el primer partit entre la Unió
Esportiva Figueres i el Portbou Futbol Club. El resultat fou de
8 a 1 favorable al Figueres. La primera alineació fou: Oliveras,
Capdevila, Novoa, Ballester, F. Bartolí, Capell, Prats, Raurich,
Pujol, Estrada i Roig. El primer gol el va marcar Raurich, el qual
en el quart partit va alinear-se de porter i va parar un penal.
Va ocupar aquest lloc fins que es va retirar el 1925.
Per a aquest primer partit el Figueres va vestir mallot blanc. Cal
recordar que en aquesta època i al llarg de trenta anys,
la tàctica dels equips era d'alinear un porter, dos defenses,
tres centrecampistes (dos als laterals i un al centre) i cinc davanters
(dos extrems, dos interiors i un davanter centre). No hi havia alineacions
de marcatge, sino que només valia fer gols. D'altra banda,
al principi el reglament establia que els jugadors havien de residir,
almenys amb dos anys d'antelació, al mateix poble en el qual
s'ubicava el club.
La premsa de l'època diu que "d'espectadors veiérem
tota la sèrie d'esportistes locals: Duran, Basil, Bruno,
Burgell, Monegal, Cortada,Espigulé, Teixidor i fins i tot
Richard Imbert o sigui, el pare del futbol figuerenc. Ens alegrem
i ¡fins un altre!".
EI mes de juny es va demanar permís a l'Ajuntament per obrir
una guixeta a la paret del carrer Muntaner, mur que s'havia alçat
el mes de febrer perquè s'havien fet obres d'alineació
del carrer en aquest tram. També es va construir una tanca
de fusta i es col.locaren anuncis de comerços figuerencs
a la paret de darrera les cases del carrer Nou, per aconseguir un
ingressos econòmics i a la vegada intentar evitar que les
pilotes anéssin a parar als jardins d'aquelles cases. Els
jugadors es vestien en un local situat al soterrani de l'edifici
de l'institut.
L'estiu del 1919 el Figueres va jugar deu partits amistosos, quatre
amb el Portbou, tres amb l'equip militar 47 de línia, dos
amb l'Escala i un amb el Girona, aquest últim per les fires
de la Santa Creu i el primer amb guixeta; van guanyar els gironins
per 5-1. "Es una lliçó que cal entrenament"
va dir la premsa. D'aquests partits amistosos en van guanyar vuit,
en van empatar un i en van perdre un altre. En total van aconseguir
51 gols a favor per 19 en contra. Artur Novoa fou el màxim
golejador amb 10 dianes.
Un altre comentari de la premsa d'aquell estiu diu que "La
Unió Sportiva és un equip que promet pero que per
ara es tendre per jugar tots els partis de campionat. Jugadors hi
ha al primer equip que no han vist un sol partit de campionat. Aquesta
semiignorancia forçosament ha de ser perjudicial. Fa falta
una gran dosi d'amor al club i un gran esperit de col.laboració.
Una gran dosi d'amor al club acceptant l'ordre del capità
de l'equip i posant tot l'esforç necessari per obtenir la
victòria, que ha de ser sempre possible pero no segura. I
un gran esperit de col.laboració entrenant-se almenys una
hora cada dia. El títol serà pel que mostri més
fe, disciplina i preparació".PRIMERA TEMPORADA, 1919-1920:
UN SUBCAMPIONAT
El mes de setembre va ingressar a la Federació Catalana de
Futbol Amateur i va participar en el campionat oficial de la Primera
Categoria Provincial, integrat pel Figueres, l'Agrupació
Ateneu Esportiu Sant Feliu de Guíxols, l'Ateneu de Palafrugell
i el Palamós. Aquest campionat es va jugar del 14 de desembre
al 8 de febrer i fou guanyat pel Sant Feliu amb 11 punts, seguit
del Figueres amb 7.
Anteriorment, l'1 de setembre, el Figueres va jugar un amistós
al camp del mateix Sant Feliu i va perdre per 7 a 2. "Un fracàs,
poca experiencia en camp contrari", segons havia comentat la
premsa. En el partit de retorn, a casa, el primer temps va acabar
amb un 0-4 favorable al Sant Feliu, pero a la segona part el Figueres
s'imposà i aconseguí guanyar en marcar cinc gols.
També va jugar altres partits contra el Granollers, Portbou,
Girona,Palafrugell i l'Escala, disputant-se una copa donada per
l'Ajuntament que es va adjudicar el Figueres. El 14 de març
de 1920 el club va iniciar els partits internacionals en desplaçar-se
a Beziers, on va jugar contra el S.C. Biterrois, equip de gran renom
i potencia, campió del Llenguadoc. El resultat fou de 2-1
favorable als francesos. El 7 de juny va jugar un altre encontre
internacional a Figueres contra el Red Star Club París, campió
de la lliga francesa amb tres internacionals, amb el resultat de
5 a 2 favorable als forasters.
Aquest dia la ciutat de Figueres va quedar curulla de gent per a
veure el partit, com si fos la festa major. Igualment els dies 2
i 3 d'abril de 1920 hi hagué una gran expectació en
jugar contra l'Espanyol, que va guanyar els dos partits pel mateix
resultat de 3-1. En aquests dos partits va ploure i es van perdre
700 pessetes de taquilla. La premsa comentava que "la derrota
fou deguda al nerviosisme d'alguns equipiers figuerencs i a no poder
presentar l'equip complet".
La temporada no es va pas considerar massa brillant i l'assemblea
de socis va acordar reforçar la Junta amb una comissió
tècnica formada per Francesc Guillamet, Pere Teixidor Elies,
Eduard Alegrí i Lluis Giralt.
En total, aquesta primera temporada el Figueres va jugar 32 partits
oficials: 17 de guanyats, 4 d'empatats i 11 de perduts, amb 91 gols
a favor i 66 en contra. Els màxims golejadors foren Botey
i Pujol, amb setze gols cadascun.
Els jugadors d'aquesta primera temporada foren: Oliveras, Capdevila,A.
Novoa, Ballester, F. i E. Bartolí, Capell, Prats, Raurich,
Pujol, Estrada,Roig, Enseñat, M. Basil, P. Laboria, Armendares,
Suñer Pi, Botey, Torres,Suárez, Colls, Pons, Diez,
Bourman, Sureda, Imbert, Fontanet i Esparragó.
D'aquests jugadors, a més dels ja esmentats Novoa i Prats,
cal esmentar Bruno Botey, que havia començat a jugar als
tretze anys amb l'Sport Club Empordanès.
Després va estar uns anys fora, ja que estudiava medicina
a la Universitat de Barcelona, i un cop acabada la carrera fou nomenat
metge de Capmany, però encara va jugar un breu període
amb el Figueres.
També cal esmentar el primer cronista esportiu figuerenc,
Pere Teixidor i Elies (1892-1981), que signava amb el pseudònim
de Rodix i Xiet. Havia jugat a futbol amb l'Sport Club Empordanès,
havia fet de referée i fou membre de la primera comissió
tècnica del Figueres. Va ser cronista de La Veu de l'Empordà,
La Comarca Deportiva, El Ampurdanès i La Galeria i corresponsal
dels barcelonins El Esport, La Jornada Deportiva i El Mundo Deportivo.
Generalment, als primers temps, finalitzava les seves cròniques
amb un "Hip, hip, hip, hurra!".
CATEGORIES
• Temporades de 1919-20 a 1931-32: Primera Categoria Regional
• Temporades de 1932-33 a 1940-41: Segona Categoria Regional
• Temporades de 1941-42 a 1942-43: Primera Categoria Regional
• Temporades de 1943-44: Tercera Divisió Nacional
• Temporades de 1944-45 a 1945-46: Primera Categoria Regional
• Temporades de 1946-47: Segona Categoria Regional
• Temporades de 1947-48 a 1955-56: Primera Categoria Regional
• Temporades de 1956-57 a 1962-63: Tercera Divisió
Nacional
• Temporades de 1963-64 a 1964-65: Primera Categoria Regional
• Temporades de 1965-66 a 1968-70: Tercera Divisió
Nacional
• Temporades de 1970-71 a 1976-77: Categoria Regional Preferent
• Temporades de 1977-78 a 1982-83: Tercera Divisió
Nacional
• Temporades de 1983-84 a 1985-86: Segona Divisió Nacional
B
• Temporades de 1986-87 a 1991-93: Segona Divisió Nacional
A
• Temporades de 1993-06: Segona Divisió Nacional B |
