Temporada 1943 - 1944

Resum de la temporada
ASCENS A 3a I DAVALLADA POLÈMICA

El mes d'agost de 1943 la Federació Catalana de futbol va ampliar el grup català de Tercera Divisió, i al Figueres, atesa la seva bona classificació de l'any anterior, li fou atorgat el dret de jugar-hi. Era la màxima aspiració dels aficionats que gaudiren d'aquest ascens automàtic. Els equips contrincants eren Terrassa, Girona, Granollers, Tarragona, Europa, Sant Martí, Reus,Mallorca i Balears.

A final de temporada es van produir les baixes de Valls, que fou traspassat al Castelló de la Plana, i Diego, a l'Espanyol, mentre que es retiraven del futbol actiu Sala, Sol I i Faló Jordà I, al mateix temps que Pagès i Fabregó hagueren de complir el servei militar, totes eren baixes molt significatives. Pera donar una idea del preu dels fitxatges, exposarem que Diego va cobrar 15.000 pessetes de fitxa, per un termini de cinc anys.
La temporada 1943-44 es milità doncs, a Tercera Divisió. La inclusió dels dos equips mallorquins va crear molts recels perque els desplaçaments resultaven força cars, no solament pel viatge, sinó perquè els jugadors havien d'estar uns dies fora de casa, amb l'alt cost de dietes i jornals. Cal tenir en compte que en aquella època només hi havia vaixell a les illes dos cops a la setmana i això obligava a uns quants dies d'absència.

EI Figueres va estrenar nou entrenador. Fou Teodor Maurí, un ex-jugador de l'Espanyol, i els jugadors del Figueres eren: Pascual, Carberol,Jacomet, Fabregó, Benedico, Milla, Madern, Plana, Padilla, Grau, Morral,Pagès, Vilanova, Soler, Garriga, Jordà II, Mercadé, Batlle i Carbonell. Cal esmentar la incorporació dels nous jugadors de la pedrera: el porter Carberol, el centrecampista Milla i l'extrem Garriga, els quals també mereixen la qualificació d'històrics per la gran tasca i temporades que van jugar al Figueres. Carberol feia parades espectaculars dites palomites, Milla era un mig-centre amb un joc intel.ligentíssim i Garriga va resultar un rematador de cama esquerra imparable.

La classificació de l'equip fou dolenta, atès el potencial dels altres equips contrincants, mantenint-se en els llocs de la cua, pero "hauria pogut salvar la categoria si per causes econòmiques, no massa clares, no s'hagués provocat el descens", segons els cronistes de l'epoca. A final del torneig el Figueres fou el darrer, pero els tres últims partits van ser importants per a comentar-los. El primer fou el Figueres-Mallorca, que durant molt de temps van recordar amb profund sentiment els aficionats locals. El Figueres estava classificat en penúltim lloc. L'àrbitre del partit era el valencià Asensi i fou sol.licitat pel Mallorca. L'equip figuerenc va començar molt bé el partit i va aconseguir un gol magnífic que l'àrbitre va anul.lar i seguidament va concedir-ne un al Mallorca de forma molt dubtosa. Els socis estaven irritats i convençuts de l'actuació parcial del col legiat. L'escàndol va ser majuscul, segons les cròniques de l'epoca. Tothom veia en aquell partit una mà negra que havia manipulat l'actuació del col.legiat.

Però la cosa no va acabar aquí. A la nit, al cafè Europa on es reunien tots els aficionats per comentar la jornada, va estendre's el rumor de que un directiu havia manifestat obertament que "no es podia jugar a la Tercera Divisió per les moltes despeses que comportava" i que havia de jugar-se en una categoria inferior menys ruïnosa pel fet que "cap altre directiu volia ajudar a pagar-les". Molts socis van sospitar d'un conveni i alguns van donar-se de baixa i van trencar el carnet.Encara no s'havia confirmat el descens i quedaven els partits contra el Terrassa i el Granollers. El primer es va perdre per 4-3 i el segon es va empatar a un gol, després de fallar el Figueres un penal. El Granollers va venir amb un equip amb força reserves, ja que si el Figueres perdia i baixava de categoria se salvava el Lleida, que era un desplaçament més gravos per al Granollers. Es a dir, venia a fer-se i fer-nos un favor. Es va baixar de categoria. "Es perdé d'una faisó no massa ortodoxa. Una taca esportiva que va ocasionar mes de 200 baixes i que va costar molt de poder rentar",segons la premsa, encara que la versió oficial del club era que "per guanyar campionats el més necessari es comptar amb qui pagui de la seva butxaca particular les enormes despeses que es necessiten per fitxar jugadors amb classe".

Es confirmava el poc interès per mantenir-se a Tercera Divisió. Aquesta actitud també va perjudicar oficialment el club ja que la Federació en algunes ocasions li va retreure el gest d'aquella venda. Encara es van jugar altres dues competicions. La primera fou l'eliminatòria de la Copa del Cap d'Estat, contra el Girona i el Júpiter, en la qual va quedar eliminat. L'altra competició fou la promoció a Tercera Divisió en la qual es va eliminar amb el Júpiter. En el desplaçament el Figueres va perdre per 3-0 i a casa va guanyar per 4-2, resultat insuficient per mantenir la categoria. En quatre partits, una sola victòria i tres derrotes. Així va tornar a baixar a la Primera Regional A.

En total, el Figueres va jugar 22 partits, amb 3 victòries, 6 empats,13 derrotes, 25 gols a favor i 55 en contra. Una activitat diferent al futbol que es practicava en el camp era la de l'atleta figuerenc Albert Gurt que entrenava en el camp donant voltes i més voltes amb el rellotge a la mà per conèixer el seu rendiment. Corria sobre la franja de terra entre les línies de joc i la tanca del públic. Albert Gurt, en aquest any 1944 fou campió de Catalunya de marxa atlètica i després recordman d'Espanya dels 20 quilòmetres. Albert Gurt té un Ilarg historial de títols nacionals i seleccions olímpiques.
Equips