Temporada 1940 - 1941

Resum de la temporada
LA GRAN RECUPERACIÓ

Va seguir la temporada 1940-41 en que el club va fer una gran campanya amb golejades d'escàndol de fins a 8 gols de diferència. Es va mantenir el mateix equip de l'any anterior, només amb les inclusions del porter Pascual, procedent d'un batalló de treballadors, Rubio i Jordà.

Es va començar perdent a Girona per 7-0, pero després es van aconseguir nombroses victòries. Es guanyà el Poble Nou (5-0), el Gladiadors (6-1) i el Carmelo (5-0), tots ells de Barcelona. En aquell temps el públic volia i demanava gols i no sortia content del camp si no es guanyava per golejada.

L'últim partit contra el Sant Cugat (7-1) va proclamar el Figueres campió de Segona Categoria Preferent i li va permetre l'ascens a Primera Categoria Catalana, grup B, motiu pel qual es feren diverses festes i un sopar a l'Hotel Espanya. Aquest establiment, situat al carrer de la Jonquera, era considerat l'hotel dels esportistes, perquè hi pernoctaven tots els equips forasters. El seu propietari, el popular Paco Masquef, era un gran aficionat i soci del Figueres, sempre amatent per allò que fos esport.

A continuació el Figueres va jugar la Lliga Catalana tambe amb grans victòries que el van classificar en primer lloc, amb 8 punts d'avantatge. Hi havia tant d'entusiasme que la Junta va manar construir unes grades al camp, cosa nova i insòlita en aquell temps. Estaven situades a la part de ponent del camp, fetes amb viguetes de formigó, i van costar 5.000 pessetes. La part de terreny entre el darrera d'aquestes grades i la paret de tanca de les finques particulars de la part de ponent es va habilitar un temps com a camp de tennis amb ben poques condicions pràctiques.

D'aquesta temporada cal esmentar el partit contra el Farners guanyat pel Figueres per 3-1 tot i que jugaven nomes amb nou jugadors, per lesions de Sala i Pagès, en una època en què encara no es podien fer substitucions.

També hi hagueren els tradicionals Figueres-Barcelona (4-1 i 4-1). Va ser un any molt carregat de partits: 45 (35 victòries, 4 empats i 6 derrotes) en els quals es van marcar 189 gols per només 62 en contra.
Aquestes xifres demostren que l'equip jugava obertament a l'atac. L'interior Sol va fer 57 gols i és el pitxitxi en l'historial de la Unió Esportiva Figueres.
Els jugadors del Figueres eren els mateixos de la temporada anterior i se'ls abonava 100 pessetes al mes per les hores perdudes en els desplaçaments i en els entrenaments.

Joan Romans, ex-jugador (del 1919 al 1926) i ex-entrenador de l'equip unionista durant vàries temporades, va publicar un Historial de la Unión Deportiva Figueras en tres volums de mida 15 x 10 en el qual es relacionen els partits jugats per la Unió del 1919 al 1941, llibre que es un valuós document per a la història inicial de l'entitat. Hi ha alguns petits comentaris, relacions curioses i un arxiu de fotografies. En aquell moment Joan Romans era secretari particular de l'alcalde, que tornava a ser l'ex-president Josep Jou. Els pròlegs dels llibrets son del cronista Pere Teixidor i respiren el seu gran entusiasme envers la Unió Esportiva Figueres.

En aquesta temporada es va constituir el C.D. Figuerense, club amateur amb la seu al primer pis del cafè Rambla, a la cantonada de la Rambla amb el carrer del Forn Nou, per fusió de dos clubs aficionats: Racing Club i el Joventut F.C. El seu primer president fou Joaquim Prada.
Equips