Temporada 1982 - 1983

Resum de la temporada
ASCENS A 2a DIVISIÓ B

El retorn a la banqueta de Jordi Gonzalvo va aixecar passions i rebutjos. L'afició, coneixedora de la seva trajectòria i forma de treballar, estava dividida entorn l'oportunitat de la seva contractació. El club va fitxar Narciso (Júpiter), Planas (Sabadell) i Penalba (Sestao), mentre que eren baixa Carbó i Manel Pagès. L'equip va iniciar la pretemporada en un indret que passaria a ser habitual en anys posteriors, Maçanet de Cabrenys.

Consecutivament, el Figueres va caure a les semifinals del Torneig de Vilobí i el Torneig de l'Estany, tot i ser-ne un dels equips destacats en el cartell. Però en canvi va donar la sorpresa en el trofeu Nostra Catalunya i el va guanyar en els penals de la final disputada a Sarrià davant el Nàstic de Tarragona. A punt de començar la temporada, el club va poder aconseguir els serveis d'un davanter que seria clau, el madrileny Antonio Cuevas. Un autèntic número 9 que donaria moltes satisfaccions... i gols.

Va debutar a la tercera jornada i va obrir el marcador en el partit Figueres-Europa (4-2). La Unió va arribar a la tercera eliminatòria de la Copa del Rei, en que s'havia d'enfrontar al Real Valladolid de Primera Divisió, després d'eliminar l'Hospitalet i el Sabadell.

El resultat va quedar de banda després que l'àrbitre valencià Fandos Hernández protagonitzés un lamentable espectacle a la primera part del partit jugat a Figueres i magnifiqués un innocent cop de bandera de Miquelet Costa, quan es dirigia als vestidors.

Aquests fets van convertir la Unió en l'enemic numero u dels àrbitres, la qual cosa va quedar prou demostrada en alguns arbitratges posteriors soferts en el campionat de Lligaú com ara el de Jiménez Cuadrado en el Figueres-Horta (1-0). En el partit de tornada jugat en el Nuevo Zorrilla, el Figueres va plantar cara al Valladolid, però va acabar perdent per un ajustat 3-2. A la Lliga, l'equip de Gonzalvo seguia fent la viu-viu entre els quatre primers, lluitant amb l'Olot, el Badalona, el Terrassa, l'Horta i el Lloret per les primeres places.

Al final es va obtenir el sotscampionat, plaça que va suposar el passaport per disputar la tercera promoció d'ascens a Segona del club empordanès. Olot i Figueres van ocupar les dues primeres places, amb coincidència de victòries (22), empats (10) i derrotes (6). Només la diferència de gols va permetre als garrotxins acabar en el primer lloc. El Figueres va marcar 78 gols i en va encaixar 48 en 38 partits jugats. A la primera eliminatòria de la promoció, el Figueres va jugar i guanyar en el camp de la Cultural de Durango, amb prou encert com per guanyar per un mínim però esperançador 0-1.

A la tornada, amb el camp de la carretera del Far ple de gom a gom, es va consumar el primer pas cap a l'ascens, amb un inapel.lable 3-1. El següent i definitiu rival seria el Sevilla Atlètic. La seva vinguda a Figueres va convocar un nombrós sector de públic immigrant que animava els dos equips al mateix temps. El Figueres va guanyar per 3-2 a l'anada i s'ho va jugar tot a Sevilla, on va empatar 1-1 i va aconseguir el salt històric a Segona B. L'ascens es va celebrar amb profusió d'actes, mentre que Jordi Gonzalvo era elevat a la categoria de déu del futbol, i era Antonio Cuevas, que feia la mili a Sant Climent Sescebes, el seu fill predilecte.
Equips