Temporada 1977 - 1978

Resum de la temporada
LES PILOTES DE PELÉ

El retorn a Tercera Divisió no va ser gens traumàtic, i fins i tot va aportar moltes tardes de bon futbol al camp de la carretera del Far. Amb Blasi de president, Lluís Coll passa a ocupar el càrrec de secretari tècnic mentre que Lluís Castañer comença la temporada com a entrenador del primer equip. La plantilla costa uns vuit milions de pessetes i compta amb les incorporacions d'Ornad (Tudelano), Martínez (Langreo), Bosch (Girona juvenil), Marín(Figueres B), Duran (torna de Girona) i Busquets (Girona) entre d'altres. En el Trofeu Costa Brava, la Unió perd 2-3 amb l'Osasuna, però guanya el Palamós per 3-1 .

L'estiu va ser prolífic en victòries i trofeus per a les vitrines figuerenques. El tercer trofeu Ciutat de Figueres va quedar a casa: els locals van guanyar el Girona (3-2). També cap a terres empordaneses va arribar el IXè Trofeu de l'Estany. El Girona va caure derrotat per 2-1 i els banyolins van veure com els de l'Alt Empordà els guanyaven a la final (2-1).

Tot i que la lliga del grup tercer de Tercera Divisió no comença massa bé, els resultats acompanyen al cap de ben poques jornades i el 25 de setembre el Figueres passa a compartir el liderat despres d'un 3-0 a l'Oliana (gols de Busquets, Duran i Ornad). A la jornada següent s'inicia un conflicte de primera magnitud entre el club i la Federació. L'àrbitre Hervas mostra tretze targetes en el partit Nàstic-Figueres(ab un 5-0 pels tarragonins) i la Junta de Blasi dimiteix en bloc per protestar.

L'enfrontament no arriba a més. El 23 d'octubre, el Figueres ha de jugar en el camp de l'Esporting Maonès. Els figuerencs viatgen amb avió però perden l'aparell d'Aviaco que els havia de dur a les illes i arriben tard al partit. Els locals guanyen 1-0. A finals de novembre, la Unió torna al liderat, en aquesta ocasió en solitari, i el president Manel Blasi parla de fer un esforç per intentar l'assalt a Segona B. La derrota a Andorra per 4-2 (Fernández va fer els gols figuerencs), provoca que el president critiqui els jugadors i aquests amenacin amb fer vaga. Un sopar ho arregla tot.

La transició era en marxa, les vagues i manifestacions eren permeses. Els temps havien canviat, pero els jugadors van seguir treballant sense aturar-se. La primera volta s'acaba amb el Barcelona líder i el Figueres en segon lloc amb 25 punts. A la primera jornada de la segona volta, el Barça perd a la Cava (1-0) i el Figueres aprofita una victòria a casa amb l'Endesa (2-0) per recuperar el primer lloc. A principi del mes de febrer de 1978 mor el soci número 2 de la Unió, Joan Comet i Geli. Per aquelles dates, un dels fills del fotògraf Meli arriba de Brasil amb dues pilotes signades personalment pel jugador mes gran de tots els temps. Edson Orantes do Nascimiento, 0 Rei Pelé. Una d'elles la sortegen entre els aficionats i l'altra va quedar en propietat del Club.

En el moment de celebrar el 75è aniversari, la pilota no és a les vitrines de l'Entitat... El València va refermar el seu interès per Pere Vilarrodà. El van fer viatjar fins a Paterna per veure'I jugar en un amistós amb el Mestalla. Els tècnics txés queden convençuts, pero tornen a veure'I jugar en el partit Figueres-Espòrting Maonès del 5 de març. La carretera del Far bull de satisfacció: l'equip és líder i s'imposa als illencs amb un clar 7-0. Tres dels gols els marca Vilarrodà; Pagès i Busquets en fan un parell més cadascun.

El 17 d'abril de 1978, Pere Vilarrodà signa contracte amb el València. Té en aquells moments 24 anys. Fet a les files de la Unió, va jugar mitja temporada amb els equips inferiors del Barça. Per compensar el fitxatge, que no evita que el davanter de Vilatenim pugui acabar el campionat a Figueres, el València visita la capital de l'Alt Empordà per Fires. L'ambient és de gala. El partit acaba sense gols, però els valencians no s'estan de fer jugar alguna de les seves figures: Carrete, Arias, Saura, Castellanos, Botubot, Felman. Poc abans, amb motiu del partit Figueres-Horta del 16 d'abril (3-1, amb gols de Vilarrodà -2- i Cros) s'estrena l'himne de la Unió. Unes senyoretes de molt bon veure el venien vestides amb samarretes dels colors blanc-i-blau.

Per aquelles dates, amb Pere Giró d'alcalde, Figueres estrena el seu primer pavelló cobert, on han de jugar les campiones de bàsquet de Rafael Mora. A la Copa del Rei, la Unió va eliminar l'Arenas de Guecho (7-2 a Figueres i 2-4 a la tornada), i va estar a punt de sorprendre un primera, el Ràcing de Santander, que va guanyar a la pròrroga del segon partit.

A la lliga, el Figueres va lluitar fins al darrer moment pel liderat. El campió va ser el Nàstic, amb 22 partits guanyats, 6 empats i 10 derrotes. Els tarragonins van sumar 50 punts, els mateixos que els figuerencs, que havien guanyat 24 partits, empatat 2 i perdut 12. Els coeficients de gols van decidir el campió: El Nàstic en va marcar 70 i encaixar 28; el Figueres en va marcar més, 74, però també en va encaixar més, 44. Fernández va ser el pitxixi local amb 19 gols, seguit de Vilarrodà amb 18.

Durant alguns dies s'arriba a remorejar que la Unió pujarà a Segona B, primer perquè hi ha d'haver una reestructuració, i després per una presumpta substitució del Barça Atlètic. Blasi anuncia que plega, pero l'Assemblea del 30 de maig li demana la continuïtat, que accepta, pero no pas per gaire temps. El dèficit acumulat es de tres milions, pero l'equip ha fet una gran campanya.
Recull de fotos
L'equip de la temporada 1977-78 | 0 visites
L'equip de la temporada 1977-78