Temporada 1975 - 1976

Resum de la temporada
TEIXIDOR REIVINDICA LA UNIÓ


La pre-temporada de 1975 va ser força entretinguda. Xavi Agustí va esparverar una part del club quan va proposar entrenar tres dies per setmana. No hi havia costum: "estaran mes bé físicament, però potser s'atiparan massa de futbol" va escriure un cronista figuerenc (sic). El 12 de juliol, amb una temperatura adequada per a l'ocasió, el Figueres es va enfrontar (i va perdre per 1-2) a un combinat de jugadors brasilers que jugaven en equips d'Europa. Entre ells hi havia Tadeu, pero alguns jugadors van fer aixecar sospites sobre la realitat del seu origen, sobretot per un "Ozu!" que se li va escapar a un d'ells mentre sortia al camp.

Amb el dictador Franco a les acaballes, es va aixecar una certa polèmica entre el club, presidit per Antoni Pagès, i els organitzadors d'unes Sis Hores de Cançó Catalana, que volien utilitzar el camp municipal per celebrar-les. En aquesta instal.lació s'hi acabaven d'invertir 450.000 pessetes per millorar-la i hi havia dubtes sobre la conveniència del recital. Pagès va dir però, que "l'art i el futbol no han d'estar renyits".

El Club es va imposar en el seu propi Trofeu Ciutat de Figueres en guanyar el Girona (2-0) i el Manresa (1 -0). La Lliga comença i Xavi Agustí aviat s'ha d'acomiadar de Pitu Duran, que juga el darrer partit de la temporada amb la samarreta unionista el 12 d'octubre, coincidint amb la visita de l'Artiguenc (1-0).

Duran fitxa pel futbol base del Barça. En aquell partit el va substituir, curiosament, l'altre jove talent local: Pere Vilarrodà. El davanter havia pogut superar els primers mesos de mili i Agustí podia disposar d'ell. Un 4-0 en el camp de l'Europa va escalfar els ànims i els mitjans de comunicació no van pensar-s'ho dos cops a l'hora de dir que l'equip "no pasa de ser uno más del montón".

L'empat a 2 amb el San Martín (ara Martinenc) va provocar que Agustí presentés la dimissió i fos substituït per Pepe Pinto. Cinc resultats adversos consecutius, amb polèmics arbitratges, van acabar amb un intent de dimissió en bloc de la Junta Directiva, disgustada pel tracte que rebia la Unió. L'equip era a la meitat de la taula amb 12 punts (el Reus era líder amb 25). La visita al camp del Prat, el 23 de novembre, va coincidir amb el tercer dia de dol oficial per la mort de Franco. Els braçalets negres i el minut de silenci no van faltar, pero el futbol tampoc (2-0). El 14 de desembre van debutar a Figueres Escudero (Betis) i el juvenil Vilar.

Dues jornades després, Pares, Franch i Salazar, amb un gol per barba, farien caure el poderós filial del Barcelona, que tenia a les seves files, entre d'altres, les promeses Estella, Martínez i Molet. Els dos darrers acabarien vestint la samarreta figuerenca al cap d'uns anys. La primera volta es va acabar arnb un 2-0 davant el Vic, amb gols de Franch i Pagès. La Unió ocupava la desena plaça amb 19 punts, lluny del líder Reus, que en tenia 33. La setmana del 15 de febrer va ser pròdiga en anècdotes. A la província va prendre possessió el nou governador civil, que es deia Armando Murga, un nom ben poc escaient pel màxim representant de l'ordre.

Amb el Figueres van debutar els anomenats "oriundos": Genaro, Jose Manuel i Cienfuegos, reclutats en el CIR de Sant Climent Sescebes. Una decisió que seria fatal. Van jugar en el partit Figueres-Malgrat (1-0). La Federació havia tramitat les fitxes, pero la seva alineació va ser impugnada i el Figueres va acabar amb un càstig desmesurat: la repetició del partit en un camp neutral i la pèrdua de 4 punts. Al final van ser 5, perque en la repetició jugada a Palafrugell el Dijous Sant, el partit va acabar en empat. Va ser un particular via-crucis per als figuerencs, que havien aconseguit situar-se en quart lloc i guanyar el lider Reus amb un esplàndid gol de Vilarrodà. Poc abans, en el desplaçament al camp de l'Artiguenc, havia debutat el jove Vilar, de Lladó. Els "oriundos" no van jugar més aquella temporada. Després de Vilar li va tocar el torn a Semis, un altre jove del planter local. El 22 d'abril es va jugar un partit amistós amb el Barça.EI 9-2 favorable als visitants diu quelcom, però el nom dels blau-granes ho explica tot: Sadurní, Artola, Rifé, Fusté, Albaladejo, Torres, Olmo, de la Cruz, Corominas, Heredia, Martínez, Sotil i Clarés.

El camp es va omplir i amb prou feines estava lliure el rectangle de joc. En acabar el partit, es va celebrar un sopar-col.loqui a l'Hotel President, en el qual van intervenir agustí Montal, president del Barça, Antoni Pagès, president de la Unió, i l'alcalde Pere Giró.

Pagès va aprofitar per plorar les desgràcies arbitrals que li havien tocat en sort a l'equip empordanès els darrers mesos. La lliga es va acabar amb un onzè lloc, 15 victòries, 10 empats i 13 derrotes, amb 49 gols marcats i 50 d'encaixats, que van aportar 38 punts. El campió Reus en va sumar 51. A l'Assemblea General, Pagès va acceptar seguir un any més, amb el seu inseparable Domènech al costat, pero va insinuar el nom de possibles successors per al futur proper: Manel Blasi i Emili Bach. La nota destacada la va aportar el polifacètic Pere Teixidor i Elies, en reivindicar obertament i sense embuts la recuperació formal del nom d'Unió Esportiva Figueres. Teixidor va ser llargament aplaudit pels presents. En aquells dies, Ricard Campoy va entrar a formar part de la Junta de Pagès.
Equips