Temporada 1959 - 1960

Resum de la temporada
PROMOCIÓ A 2a DIVISIÓ NACIONAL


La temporada 1959-60 va marcar el cim d'un historial, només superat vint-i-quatre anys després. Entusiasmats directius i socis, es va procurar reformar el conjunt amb temps, renovant-se els contractes als millors de l'any anterior i procedint a noves fitxes, ben estudiades. "Al Figueres és més fàcil salvar-lo amb un quadre de bons jugadors, encara que sigui amb més despeses, que no amb un de mediocres. Figueres es una població de gran arrelament esportiu i futbolístic i no pot acontentar-se en ser una mitjania als torneigs en que participi" va manifestar el president Francesc Sargatal.

El conjunt estava format per Serles, Buscató, Coll, Cuartango, Roca, Palma, Arana, Gimeno, Mora, Castillejos, Romaguera, Sitjà, Felip,Tejedor, Masferrer, Romera, Ribera, Vilches i Manel. Com a entrenador i jugador, l'ex-internacional de l'Espanyol Arcas. Josep Fajol era el segon entrenador. Era una plantilla excepcional. Es va sembrar nova herba al camp i es va projectar una tribuna coberta, però no es va fer. La plantació d'herba va representar que altres equips o els juvenils no hi juguessin mes per tal de no fer malbé la nova gespa.

El dos primers partits es van jugar a fora, a Granollers i a la Cava, amb dues derrotes. Els aficionats estaven decebuts, pero arran del tercer partit va començar una ràfega de victòries. Al final de la primera volta el Figueres era segon, a un punt del líder, el Granollers, el qual va venir a jugar a Figueres el primer partit de la segona volta, en la qual fou vençut i el Figueres passà a líder, lloc que ja no va abandonar fins a proclamar-se campió. Tot seguit va jugar la fase de campions regionals contra l'Hospital en camp neutral, al qual va vèncer per 3 a 1 i quedà per tant, proclamat campió de Catalunya. L'afició estava plena d'entusiasme i aquell dia el camp estava ple de gom a gom, va haver-hi traques, coets, globus, exposició filatèl.lica, sopar d'homenatge a l'hotel Espanya.

Aquest títol de campió de Tercera Divisió li donà el dret de jugar la fase d'ascens a Segona Divisió. Era adient aquesta divisió per al Figueres? es preguntaven alguns aficionats. "D'aconseguir-se no es renunciarà a l'ascens, perque aquest es l'anhel i aspiració des de l'inici de temporada i seria la més alta recompensa per premiar l'esforç fet per tots. Amb una directiva en bones relacions amb un equip de primera divisió es podrien resoldre alguns fitxatges de jugadors, a part de trobar una fórmula que lligués els interessos d'ambdós clubs. Les majors despeses es compensarien en majors ingressos de taquilla i major nombre de socis", va manifestar el president.

L'eliminatòria hagué de jugar-se contra el Sant Sebastià. El desplaçament al País Basc es va fer en condicions desfavorables del camp i un arbitratge casolà. Els jutges de línia eren de Sant Sebastià perque no s'havien desplaçat els nomenats reglamentariament. El Figueres va perdre per 4 a 0, amb dos gols anul.lats.

Fou el primer partit radiat del Figueres a través de les ones de Radio Girona i en fou el locutor Josep Fajol, que llavors era el segon entrenador del club. Aquest resultat no va desanimar en absolut els socis figuerencs, que el diumenge següent, al camp local, van omplir de bandera el camp. Va arbitrar el col.legiat aragonès Peiró, que va tenir una actuació totalment parcial. Als catorze minuts de joc va assenyalar un penal contra el Figueres i tres minuts després, el Sant Sebastià, aprofitant un moment de desànim, aconseguia el 0 a 2, que representava un 0 a 6 en el conjunt de l'eliminatòria. La reacció del Figueres fou de gegant i a partir d'aquell moment, amb la inclusió de l'entrenador Arcas, el joc no va passar de mig camp. El Sant Sebastià estava embotellat. El Figueres va marcar quatre gols i va enviar una infinitat de pilotes als pals. L'àrbitre va expulsar el jugador figuerenc Romera, que precisament havia estat agredit. A cinc minuts del final tothom encara pensava que se salvaria l'eliminatòria, pero només la mala sort va impedir que les pilotes entressin a gol. No va poder ser, pero va quedar per a la història com el partit probablement mes titànic que ha jugat el club. Quan la junta del Figueres va presentar a la Federació Catalana de futbol una reclamació contra la desastrosa actuació de l'àrbitre, es va contestar que "el Sant Sebastià te molta força dins la Federació central i no creiem que es tregui res a la pràctica".

Aquest any es van jugar amistosos contra el València, amb el resultat de 2 a 6 (el club que va donar una imatge de la Verge dels Desemparats a l'església de l'Asil Vilallonga), el Saragossa, amb un 2 a 1 (equip que també va donar una imatge de la Verge del Pilar a la parròquia de la Immaculada), el Sevilla i el Berlinés. Però el gran esdeveniment de Fires fou el Trofeu Salvador Vilarrasa, un fabricant natural de Besalú que tenia una gran indústria d'aglomerats de fusta a València.

Aquest trofeu estava valorat en cinquanta mil pessetes. Era un torneig com mai s'havia fet i hi van participar els equips del Figueres, Cruzeiros (Brasil), Toulouse (França) i Espanyol. El Figueres va reforçar-se amb figures mundials com Joel, Didí, Vava, Evaristo, Kubala i Czibor, formant una davantera que la premsa barcelonina considerava com la millor que en aquell moment es podia fer al món. El trofeu fou guanyat per l'Espanyol. Es va haver d'ampliar el camp amb uns entarimats laterals i col.locant gent dins del camp, a les bandes. Van venir aficionats de tot Catalunya. En el reglament d'aquest torneig figura per primera vegada la manera de resoldre els empats en una final, ja que fins llavors es feia per sorteig, tirant una moneda a l'aire, i en aquest reglament es va assenyalar el sistema de penals.

En aquesta temporada es van jugar un total de 34 partits: 22 victòries, 6 empats, 6 derrotes i 84 gols a favor i 38 en contra.

Es formaren cinc comissions d'assessorament a la Junta. Un dels punts acordats fou el de potenciar el planter i fugir del professionalisme radical. Com a entrenador fou contractat Josep Fajol, al qual llavors anomenaven "l'HH figuerenc" ja que en aquella època Helenio Herrera, que era entrenador del Barcelona, era un preparador molt famós. Com a assessor tècnic es va convenir amb l'ex-jugador del Barcelona Llorens. L'equip el composaven Roura, Carnicero, Mateo, Vilarrassa, Bertomeu, Ferragut, Queral, Amengual, Jofre,Finín, Castañer (un banyolí resident a Figueres que havia jugat amb el Barcelona), Sala, Martí, Coll, Buscató i Comamala, aquests cinc últims del planter.
La temporada va seguir un curs molt variat. Inicialment es van tenir unes ensopegades, pero es va recuperar i va començar a guanyar positius.

A la segona volta hi va haver moments en que semblava que podria ser campió,però van sorgir alguns contratemps com ara lesions, joc insegur i arbitratges poc encertats que feren que es classifiqués en tercer lloc, a dos punts del líder, cosa molt aplaudida per l'afició, que en alguns partits va omplir de gom a gom el camp. El bon paper al torneig general Moscardó va permetre jugar l'eliminatòria final amb el Poble Sec amb els resultats de 2 a 0 i 0 a 5. Tot i això, hi va tornar a haver dèficit econòmic, aquesta vegada de 250.000 pessetes, i alguns directius van sortir de la Junta. En total es van disputar 38 partits: 19 guanyats, 8 empatats i 11 perduts, amb 70 gols a favor i 59 en contra.
Recull de fotos
L'equip de la temporada 1959-60 | 0 visites
L'equip de la temporada 1959-60