Temporada 1956 - 1957

Resum de la temporada
La nova temporada 1956-57 va iniciar-se amb un contratemps. La Federació va prohibir fitxar nous jugadors que visquessin a més d'un radi de cinquanta quilòmetres de la població de l'entitat. Això va obligar a tornar a posar la mirada sobre la pedrera. L'entrenador era Víctor Garay, comandant de l'exèrcit que després d'uns partits fou traslladat del seu destí militar i va deixar el lloc. Llavors es va fer càrrec de l'equip Novoa, que no tenia el títol d'entrenador i que a finals de temporada va renunciar a continuar la tasca, cosa que motivà que el president, Dr. Geli, pressionés Josep Fajol pel càrrec d'entrenador. Fajol, que havia estat el fundador d'aquell equip juvenil dit Uspeac, havia fet el curs de preparador juntament amb Milla, i constaven inscrits a la federació.

Fajol, en aquells moments entrenava el Montgrí, que va quedar campió de Segona Regional. Fajol, que va debutar en el partit contra l'Igualada, guanyat per 8-1,va manifestar a la premsa que "en els desplaçaments el Figueres sortirà sempre amb precaucions defensives, pero a casa, sempre a l'atac".

Per la seva part, el nou president va demanar a la federació que en cas d'ampliar-se la Tercera Divisió Nacional es tingués en compte al Figueres, més pel seu historial que per la classificació de la temporada anterior. Efectivament, així fou. La Federació va ampliar el grup i el Figueres es va veure inclòs a la Tercera Divisió Nacional de la qual havia baixat feia deu anys. Es tractava d'un grup de vint-i-dos equips. El club no arribava a 500 socis i la fita era aconseguir aquest nombre. Els jugadors de la temporada foren Quintana, Fàbregas, Darnés, Ros, Rovira, Basset, Rodríguez, Laboria, Canet, Blánquez, Barnades, Vallès, Moral, Casas, Oliva, Roig, Ràfols...Vallès, fill d'un notari de Figueres, fou una altra novetat de la pedrera local i va retirar-se del futbol per ingressar a l'orde religiós del monestir de Poblet.

Va començar la temporada amb un amistós contra l'Stuttgart, que es va guanyar per 6 a 0. El campionat no fou pas brillant i el Figueres es va classificar en el quinzè lloc que li va permetre continuar a la categoria. El dèficit fou de 32.000 pessetes i es van demanar col.laboracions als socis per esborrar-lo. Es van jugar 42 partits, amb 15 victòries, 7 empats, 20 derrotes i 91 gols a favor i en contra.

A l'assemblea fou reelegit Josep Geli, pero com que no va trobar prou col.laboradors, va plegar. Es formà una gestora que va tenir moltes dificultats per a trobar un nou president. Va reunir ex-directius, pero ningú es volia fer càrrec de l'entitat. A punt d'iniciar-se la nova temporada, es pogué formar una junta presidida per Bartolomé Mesquida. Va proposar, i es va acceptar, un augment de quotes de socis: 20 pessetes els de general, 25 els del lateral, 30 els de grades i 40 els que tenien dret a cadira. El preu de les entrades per als partits fou fixat a 15 pessetes la general, 20 els laterals, 25 les grades i 30 el dret a cadires. La Junta va prohibir l'entrada a la premsa als entrenaments i a causa del gran nombre de directius i amics, la mateixa junta va foragitar la premsa de la llotja de que disposaven i els va col.locar a un extrem del camp. Només un periodista va acceptar aquesta imposició, fins que mes tard els retornaren el lloc, encara que no a la llotja anterior, pero sí al costat de la tribuna presidencial.
Equips