Temporada 1953 - 1954

Resum de la temporada
MARCADOR SIMULTANI

La temporada 1953-54, presidit el club per Pere Padrosa, va portar algunes novetats. En un principi, una roda de premsa de la Junta per facilitar informació prioritària als periodistes, dins la major cordialitat. Es feu una replantació de gespa al camp, col.locant-hi boques de regatge, i es va instal.lar un marcador simultani, connectat a la xarxa telefònica, per seguir des de les grades els resultats dels partits de primera i segona divisió. Les despeses del seu funcionament costaven 750 pessetes cada partit i entre els directius hi havia opinions contràries considerant que era una despesa innecessària. En realitat el marcador simultani fou molt ben acollit per l'afició. Igualment es va organitzar un concurs per a premiar la frase mes adequada al joc del Figueres, i fou premiada la que deia "l'única tàctica per la nostra categoria es la d'anar a les jugades".

Es va començar la temporada amb la baixa del porter Echezarreta, que havia estat fitxat per l'Stade Olímpic i el Figueres començà força bé: Calella- Figueres 2-2 i Figueres-Igualada 2-1, però en la tercera jornada es va perdre al camp del Manlleu per 4-0, amb les lesions del capità Milla, Bosch i Coll. El Figueres va jugar amb vuit jugadors, ja que en aquella època no hi havia substitucions. Una altra baixa fou la d'un jugador que va agredir l'àrbitre i fou sancionat per tres mesos.

A mitja temporada cessà l'entrenador Gimbernat i es contractà Hospital. Al final del torneig l'equip es va classificar en el catorzè lloc, dels divuit equips que jugaven, cosa que podia significar un descens de categoria, si no hi havia ampliació. S'ha d'anotar que en el partit Anglès-Figueres, els gironins van alinear un jugador sancionat, però el recurs que va enviar el Figueres no va servir per res i la Federació va donar per bo el partit, que hauria representat dos nous punts per al Figueres. La junta, al final d'aquest campionat, va demanar disciplina, amenaçant escarments en cas necessari. També es demanà a alguns socis que no fossin derrotistes. Va dimitir de la direcció tècnica i de la formacio física Joan Duran, un entusiasta bàsic en la preparació dels jugadors i vocal dels desplaçaments durant molts anys. Joan Duran era fill de la fonda de ca la Teta o Hotel Duran, i tenia un restaurant al Portús.

Havia estat un gran atleta que el 1932 va quedar campió de Catalunya dels 100 i 200 metres llisos. Va iniciar la preparació física del club i després passà a director tècnic i cuidava personalment dels desplaçaments, fins i tot pagant moltes despeses de la seva butxaca. Era un gran i esplèndid entusiasta. En plegar va dir que "el nostre futbol va viure una temporada de la rifeta d'un senyor, Joan Romans, que va encarrilar el nostre futbol, incrementant el futbol juvenil, cuidant-lo i tenint una base futbolística, amb la qual hem viscut alegrement, sense preocupar-nos més. Ara la renda s'acaba i arriba el mal per ofegar-nos a tots". Més tard, fou vice-president en diverses juntes.
Els resultats de la temporada foren de 40 partits jugats, 13 de guanyats,11 d'empatats, 16 de perduts, 54 gols a favor i 66 en contra.

Durant l'estiu els aficionats es preguntaven si l'equip baixaria o no a la Segona Regional, a causa de la mala classificació del torneig de classificació, pero al final s'amplia la Primera Regional fins a 24 equips, amb dos grups de 12.

Els jugadors que van defensar els colors blau-i-blancs foren: Carberol, Miquel, Laboria, Sánchez, Carbonell, Rodri, Milla, Casadevall, Martí, Coll, Raya, Garriga, Cisterna, Riba, Bosch, Mañé, Tersa i Marcel.

Destaca la incorporació del juvenil Laboria, un defensa central amb gran fermesa i control del joc. S'havia iniciat als equips juvenils, després va jugar a l'Uspeac i, quan feia el servei militar, amb el Mallorca. Aquesta temporada va debutar amb el Figueres, on va estar quatre anys. Llavors fou fitxat pel Vic, mes tard pel Ripoll i finalment pel Granollers, on va aprofitar el temps lliure que li deixava el futbol professional per estudiar anglès, idioma del qual és professor. El juny de 1958 fou requerit a la Selecció Catalana com a millor defensa central de Catalunya.

Una altra notícia fou la retirada del futbol actiu de Milla, despres de catorze temporades. Francesc Milla va néixer a Santa Coloma de Gramenet el 1923, pero als quatre anys va venir amb els seus pares a viure a Figueres, Va començar a jugar a l'equip estudiantil de l'Institut i als disset anys va debutar amb el Figueres. Era un centrecampista molt fi, amb una gran visió de la jugada que li permetia distribuir el joc amb gran eficàcia. Alhora era un autèntic cavaller del futbol: educat, sense lesionar mai a ningu ni haver estat amonestat mai per cap àrbitre.

Milla va jugar amb el Figueres fins al 1947, en que va fitxar pel Terrassa, on va romandre dues temporades, i després va jugar amb el Barcelona. Una malaltia hepàtica el va privar de jugar amb els blaugrana i va tornar a Figueres fins al 1956, any en que va penjar les botes i va obtenir el títol d'entrenador de futbol. És el preparador que mes anys ha entrenat el Figueres. Després va muntar una bolera, la primera que hi va haver a la població. Professionalment es va dedicar a l'ensenyament com a professor d'anglès.

Anotarem que per les Fires d'aquest any va iniciar la seva publicació una revista titulada Figueres Deportiva que era un programa anual de les Fires amb el resum i comentaris de l'any esportiu, amb molta dedicació al futbol. Estava redactada pel periodista esportiu Josep M. Bernils.

Una nova notícia d'aquest any fou el gran romiatge que el mes de maig es feu al santuari de la Verge de la Salut de Terrades, amb ocasió de celebrar-se la I Pasqua de l'Esportista, amb motiu del qual el club figuerenc va oferir una copa i col.locà una làpida a l'entrada al cameri de la Verge. Mai la imatge de la Verge de la Salut havia sortit del santuari i en aquesta ocasió fou traslladada a Figueres, on el secretari de la Unió Esportiva, Josep Puntonet, llegí l'acte de consagració. Anys després el club també va emplaçar una creu de pedra al passeig i oferí una làmpada votiva. Aquests romiatges al santuari de la Salut de Terrades van sovintejar durant algunes temporades.
Recull de fotos
Labòria, a l'esquerra, un dels il·lustres sortits de l'USPEAC | 0 visites
Labòria, a l'esquerra, un dels il·lustres sortits de l'USPEAC