História

FORMACIÓ DE LA UNIO ESPORTIVA FIGUERES


La Unió Esportiva Figueres es va crear el 13 d'abril de 1919. La premsa de l'època diu que "s'ha constituït la unió de les societats esportives d'aquesta ciutat: Sport Club Català (secció del Casino Menestral) i Joventud Sportiva i Artística (secció del Casino Sport Figuerenc) amb el nom d'Unió Esportiva de Figueres". Com que els uns tenien el mallot de color blanc i els altres blau, acordaren que la nova camiseta tindria les dues tonalitats: ratlles blanques i blaves.
La primera tasca fou la de convertir l'horta de l'Intitut en un terreny de joc. La part que estava sense arbres feia només 42 x 85 metres. El permís municipal estipulava que no es podia tallar cap arbre dels fruiters que hi havia, els quals havien de conservar-se. Això impedia les mesures reglamentàries, pel la qual cosa els promotors de l'equip procediren a tallar un mínim per aconseguir l'espai ordenat. La cessió del terreny fou gratuïta i al cap de poc temps els veïns es queixaren del soroll i dels crits que feien els aficionats i perquè "s'havien tallat arbres contra el criteri de no tocar-ne ni un de sol". Alguns detractors varen afirmar que el lloguer d'aquest camp almenys havia d'aportar 300 pessetes anuals. L'Ajuntament va al.legar que el nou club només perseguia el bon desenvolupament físic i moral de la joventut i que en altres temps s'havia cedit gratuitament a altres societats, que havien abonat dèficits de fins a 200 pessetes i fins i tot havien pagat les pilotes. Era alcalde de Figueres Marià Pujolà i foren promotors de l'arranjament del camp els aficionats Josep Bonaterra, Josep Jou, Albert Gurí, Pere Burgell, Joan Coronas, Joaquim Geli, Carles i Robert Casals.
La primera Junta Directiva de la Unió Esportiva Figueres va quedar formada per Bernard Palmer (president), Heliodor Capell (vice-president), Joaquim Geli (secretari), Carles Casals (tresorer) Josep Montana (comptable), Pere Burgell (sots-secretari) i Artur Novoa, Joaquim Prats, Francesc Bartolí i Ferran Borràs(vocals). Els càrrecs s'elegien en assemblees de socis, de forma democràtica. El local social era al Casino Sport Figuerenc, al carrer de Monturiol.
El president, Bernard Palmer, no era figuerenc. Va venir a Figueres des de Mallorca com a administrador de les finques que els comtes de Peralada tenien a Requesens. Era solter i aquí va conèixer la senyora Concepció Gelabert, vídua del metge Vila, amb la qual es va casar. Vivia al carrer de Besalú i disposava d'un luxós turisme marca Buick. L'entrenador era Artur Novoa, alhora tambe jugador, capità de l'equip i directiu. Natural d'Espolla (1898), va venir de jovenet a Figueres a aprendre l'ofici d'escultor. Havia començat a jugar al futbol amb l'Sport Club Figuerenc i després fou fitxat pel Palafrugell, amb despeses i dinar pagats.
Al cap de tres anys va tornar per jugar amb l'equip figuerenc. Fou un dels entusiastes de la creació de la Unió Esportiva Figueres. En retirar-se, es dedicà a l'activitat de marbrista, amb gran professionalitat. En una entrevista publicada al Setmanari de l'Alt Empordà (19-2-1986) deia que "jo vaig ser el "pare" de la criatura. En aquella època jugavem on podiem, fins al nou camp de l'horta de l'Institut que nosaltres mateixos arreglàvem i marcàvem abans dels partits. Les pilotes i els mallots els pagavem nosaltres, puix encara que a Figueres sempre hi ha hagut molt de caliu, a penes feiem diners per pagar-nos el dinar en els desplaçaments i moltes vegades inclús ens l'haviem d'emportar. Però era tanta l'afició que teníem que sempre estavem enganxats a la pilota. Només teníem el futbol al cap. Jo era molt aficionat a la caça i cada diumenge pel mati me'l passava caminant pel bosc caçant perdius i conills i a la tarda jugava tranquil.lament el partit. Alguns desplaçaments fins i tot els haviem fet a peu, quan es tractava d'anar a un poble de les rodalies". Un altre jugador i directiu era Joaquim Prats, conegut als cercles esportius com a Titon. En aquell moment nomes tenia quinze anys. Havia jugat amb l'Sport Club Català. També ens va dir en una entrevista personal que "la pilota costava deu pessetes i només en teníem una. Si es penjava dins d'alguna casa veïna o a l'horta de les monges, s'havia acabat el partit. Cada jersei costava tres pessetes i els pantalons, una amb cinquanta cèntims. Aquest equipament el guardava a casa d'un amic, puix a casa meva no volien sentir a parlar del futbol". Prats va retirar-se del futbol per una lesió de menisc i va fundar el col.legi d'àrbitres de la província. Posteriorment fou entrenador, secretari tècnic, directiu, gran impulsor de la Unió Esportiva Figueres i, en moltes ocasions, un reforç econòmic per al club. Professionalment es dedicà al negoci dels adobs i tenia el magatzem al carrer de la Rutlla.


UN ESTIU DE PREPARACIÓ


Per a la formació del conjunt unionista es va jugar un partit entre dues seleccions locals a la plaça d'Armes del castell, ja que encara es treballava en l'arranjament de l'horta de l'Institut. El 13 d'abril es va celebrar el primer partit entre la Unió Esportiva Figueres i el Portbou Futbol Club. El resultat fou de 8 a 1 favorable al Figueres. La primera alineació fou: Oliveras, Capdevila, Novoa, Ballester, F. Bartolí, Capell, Prats, Raurich, Pujol, Estrada i Roig. El primer gol el va marcar Raurich, el qual en el quart partit va alinear-se de porter i va parar un penal. Va ocupar aquest lloc fins que es va retirar el 1925.
Per a aquest primer partit el Figueres va vestir mallot blanc. Cal recordar que en aquesta època i al llarg de trenta anys, la tàctica dels equips era d'alinear un porter, dos defenses, tres centrecampistes (dos als laterals i un al centre) i cinc davanters (dos extrems, dos interiors i un davanter centre). No hi havia alineacions de marcatge, sino que només valia fer gols. D'altra banda, al principi el reglament establia que els jugadors havien de residir, almenys amb dos anys d'antelació, al mateix poble en el qual s'ubicava el club.
La premsa de l'època diu que "d'espectadors veiérem tota la sèrie d'esportistes locals: Duran, Basil, Bruno, Burgell, Monegal, Cortada,Espigulé, Teixidor i fins i tot Richard Imbert o sigui, el pare del futbol figuerenc. Ens alegrem i ¡fins un altre!".
EI mes de juny es va demanar permís a l'Ajuntament per obrir una guixeta a la paret del carrer Muntaner, mur que s'havia alçat el mes de febrer perquè s'havien fet obres d'alineació del carrer en aquest tram. També es va construir una tanca de fusta i es col.locaren anuncis de comerços figuerencs a la paret de darrera les cases del carrer Nou, per aconseguir un ingressos econòmics i a la vegada intentar evitar que les pilotes anéssin a parar als jardins d'aquelles cases. Els jugadors es vestien en un local situat al soterrani de l'edifici de l'institut.
L'estiu del 1919 el Figueres va jugar deu partits amistosos, quatre amb el Portbou, tres amb l'equip militar 47 de línia, dos amb l'Escala i un amb el Girona, aquest últim per les fires de la Santa Creu i el primer amb guixeta; van guanyar els gironins per 5-1. "Es una lliçó que cal entrenament" va dir la premsa. D'aquests partits amistosos en van guanyar vuit, en van empatar un i en van perdre un altre. En total van aconseguir 51 gols a favor per 19 en contra. Artur Novoa fou el màxim golejador amb 10 dianes.
Un altre comentari de la premsa d'aquell estiu diu que "La Unió Sportiva és un equip que promet pero que per ara es tendre per jugar tots els partis de campionat. Jugadors hi ha al primer equip que no han vist un sol partit de campionat. Aquesta semiignorancia forçosament ha de ser perjudicial. Fa falta una gran dosi d'amor al club i un gran esperit de col.laboració. Una gran dosi d'amor al club acceptant l'ordre del capità de l'equip i posant tot l'esforç necessari per obtenir la victòria, que ha de ser sempre possible pero no segura. I un gran esperit de col.laboració entrenant-se almenys una hora cada dia. El títol serà pel que mostri més fe, disciplina i preparació".PRIMERA TEMPORADA, 1919-1920: UN SUBCAMPIONAT
El mes de setembre va ingressar a la Federació Catalana de Futbol Amateur i va participar en el campionat oficial de la Primera Categoria Provincial, integrat pel Figueres, l'Agrupació Ateneu Esportiu Sant Feliu de Guíxols, l'Ateneu de Palafrugell i el Palamós. Aquest campionat es va jugar del 14 de desembre al 8 de febrer i fou guanyat pel Sant Feliu amb 11 punts, seguit del Figueres amb 7.
Anteriorment, l'1 de setembre, el Figueres va jugar un amistós al camp del mateix Sant Feliu i va perdre per 7 a 2. "Un fracàs, poca experiencia en camp contrari", segons havia comentat la premsa. En el partit de retorn, a casa, el primer temps va acabar amb un 0-4 favorable al Sant Feliu, pero a la segona part el Figueres s'imposà i aconseguí guanyar en marcar cinc gols.
També va jugar altres partits contra el Granollers, Portbou, Girona,Palafrugell i l'Escala, disputant-se una copa donada per l'Ajuntament que es va adjudicar el Figueres. El 14 de març de 1920 el club va iniciar els partits internacionals en desplaçar-se a Beziers, on va jugar contra el S.C. Biterrois, equip de gran renom i potencia, campió del Llenguadoc. El resultat fou de 2-1 favorable als francesos. El 7 de juny va jugar un altre encontre internacional a Figueres contra el Red Star Club París, campió de la lliga francesa amb tres internacionals, amb el resultat de 5 a 2 favorable als forasters.
Aquest dia la ciutat de Figueres va quedar curulla de gent per a veure el partit, com si fos la festa major. Igualment els dies 2 i 3 d'abril de 1920 hi hagué una gran expectació en jugar contra l'Espanyol, que va guanyar els dos partits pel mateix resultat de 3-1. En aquests dos partits va ploure i es van perdre 700 pessetes de taquilla. La premsa comentava que "la derrota fou deguda al nerviosisme d'alguns equipiers figuerencs i a no poder presentar l'equip complet".
La temporada no es va pas considerar massa brillant i l'assemblea de socis va acordar reforçar la Junta amb una comissió tècnica formada per Francesc Guillamet, Pere Teixidor Elies, Eduard Alegrí i Lluis Giralt.
En total, aquesta primera temporada el Figueres va jugar 32 partits oficials: 17 de guanyats, 4 d'empatats i 11 de perduts, amb 91 gols a favor i 66 en contra. Els màxims golejadors foren Botey i Pujol, amb setze gols cadascun.
Els jugadors d'aquesta primera temporada foren: Oliveras, Capdevila,A. Novoa, Ballester, F. i E. Bartolí, Capell, Prats, Raurich, Pujol, Estrada,Roig, Enseñat, M. Basil, P. Laboria, Armendares, Suñer Pi, Botey, Torres,Suárez, Colls, Pons, Diez, Bourman, Sureda, Imbert, Fontanet i Esparragó.
D'aquests jugadors, a més dels ja esmentats Novoa i Prats, cal esmentar Bruno Botey, que havia començat a jugar als tretze anys amb l'Sport Club Empordanès.
Després va estar uns anys fora, ja que estudiava medicina a la Universitat de Barcelona, i un cop acabada la carrera fou nomenat metge de Capmany, però encara va jugar un breu període amb el Figueres.
També cal esmentar el primer cronista esportiu figuerenc, Pere Teixidor i Elies (1892-1981), que signava amb el pseudònim de Rodix i Xiet. Havia jugat a futbol amb l'Sport Club Empordanès, havia fet de referée i fou membre de la primera comissió tècnica del Figueres. Va ser cronista de La Veu de l'Empordà, La Comarca Deportiva, El Ampurdanès i La Galeria i corresponsal dels barcelonins El Esport, La Jornada Deportiva i El Mundo Deportivo. Generalment, als primers temps, finalitzava les seves cròniques amb un "Hip, hip, hip, hurra!".

CATEGORIES
• Temporades de 1919-20 a 1931-32: Primera Categoria Regional
• Temporades de 1932-33 a 1940-41: Segona Categoria Regional
• Temporades de 1941-42 a 1942-43: Primera Categoria Regional
• Temporades de 1943-44: Tercera Divisió Nacional
• Temporades de 1944-45 a 1945-46: Primera Categoria Regional
• Temporades de 1946-47: Segona Categoria Regional
• Temporades de 1947-48 a 1955-56: Primera Categoria Regional
• Temporades de 1956-57 a 1962-63: Tercera Divisió Nacional
• Temporades de 1963-64 a 1964-65: Primera Categoria Regional
• Temporades de 1965-66 a 1968-70: Tercera Divisió Nacional
• Temporades de 1970-71 a 1976-77: Categoria Regional Preferent
• Temporades de 1977-78 a 1982-83: Tercera Divisió Nacional
• Temporades de 1983-84 a 1985-86: Segona Divisió Nacional B
• Temporades de 1986-87 a 1991-93: Segona Divisió Nacional A
• Temporades de 1993-06: Segona Divisió Nacional B

Resum temporada a temporada

1920 - 1921 1921 - 1922 1922 - 1923 1923 - 1924
1924 - 1925 1925 - 1926 1926 - 1927 1927 - 1928 1928 - 1929
1929 - 1930 1930 - 1931 1931 - 1932 1932 - 1933 1933 - 1934
1934 - 1935 1935 - 1936 1936 - 1937 1939 - 1940 1940 - 1941
1941 - 1942 1942 - 1943 1943 - 1944 1944 - 1945 1945 - 1946
1946 - 1947 1947 - 1948 1948 - 1949 1949 - 1950 1950 - 1951
1951 - 1952 1952 - 1953 1953 - 1954 1954 - 1955 1955 - 1956
1956 - 1957 1957 - 1958 1958 - 1959 1959 - 1960 1962 - 1963
1963 - 1964 1964 - 1965 1965 - 1966 1966 - 1967 1967 - 1968
1968 - 1969 1969 - 1970 1970 - 1971 1971 - 1972 1972 - 1973
1973 - 1974 1974 - 1975 1975 - 1976 1976 - 1977 1977 - 1978
1978 - 1979 1979 - 1980 1980 - 1981 1981 - 1982 1982 - 1983
1983 - 1984 1984 - 1985 1985 - 1986 1986 - 1987 1987 - 1988
1988 - 1989 1989 - 1990 1990 - 1991 1991 - 1992 1992 - 1993
1993 - 1994 1994 - 1995 1995 - 1996 1996 - 1997 1997 - 1998
1998 - 1999 1999 - 2000 2000 - 2001 2001 - 2002 2002 - 2003
2003 - 2004 2004 - 2005 2005 - 2006 2006 - 2007 2007 - 2008
2008 - 2009 2009 - 2010 2010 - 2011 2011 - 2012 2012 - 2013
2013 - 2014 2014 - 2015 2015 - 2016 2016 - 2017 2017 - 2018