Notícies
Noticia

"És bo que ara hi hagi un període de transició"

Data: 2018-04-20 08:50:00

Descripció:

Ningú li podrà esborrar mai el mèrit d'haver empès el Figueres cap a on és ara després de rescatar-lo quan agonitzava l'estiu de 2007 al costat d'un grapat d'unionistes tossuts. President des de 2007 però màxim patrocinador de l'entitat en l'embranzida inicial des de la 3a Regional, a José Antonio Revilla se'l recordarà per have retornat el primer equip a 3a Divisió de manera gairebé meteòrica. Ara ho deixa. A tocar del Centenari i d'unes eleccions, el 2019, que hauran de decidir el full de ruta de l'entitat. Considera que és el millor moment per fer-ho perquè hi hagi una transició tova. Tot i que ha passat moltes nits en blanc, s'enorgulleix d'haver recuperat les relacions amb l'Ajuntament i, al marge dels èxits esportius, se'n va amb l'espina de no haver trobat la fórmula per revitalitzar lligams amb la massa social. 

 

-Quantes voltes li ha donat fins arribar a la decisió definitiva?

-Moltes. El plantejament era seguir un altre període de 6 anys o no. Un cop decidit que no, he intentat buscar la millor sortida per a tothom.

 

-De què se sent més orgullós d’entre aquests onze anys de presidència?

-En l’aspecte esportiu, haver recuperat i estabilitzat a 3a Divisió el primer equip, el lloc mínim que li correspon. En l’àrea del futbol base, també tenir una estabilitat i unes categories mínimes consolidades.

 

-Hauran de passar molts anys perquè el club revitalitzi la seva massa social?

-Aquí influiran varis factors. Crec que l’aspecte esportiu és important. L’equip ha d’arrossegar la gent amb èxits esportius. També afecta molt al club el nivell econòmic de la ciutat, que lògicament no és el que era fa uns anys.

 

-Veure el Figueres pels camps de 3a Regional és el que més li ha costat digerir?

-Em sabia greu per l’historial del club haver de passar per aquestes categories. A més, alguns directius d’altres clubs van ser cruels i no ho entenien. Personalment, però, no em va importar començar des de sota.

 

-De ben segur que redreçar els lligams amb l’Ajuntament, amb el bar com a màxima fita, és un dels èxits del seu mandat...

-Es un dels apartats del qual em sento més orgullós i que més hem treballat amb l’ajuda de tothom. Tenir un conveni d’ús de Vilatenim tancat, que estabilitza la gestió del club, i tenir un local social com Déu mana per als nostres pares i socis era fonamental. Tot i que m’hauria agradat que hagués estat sense que el club aportés diners. Això d’aportar diners normalment no ho ha hagut de fer cap club, ja que es tracta d’un equipament municipal, encara que sigui per a ús propi.

 

-Segurament algú no entendrà que hagi decidit marxar a punt l’encetar l’any del Centenari del club. Per què diu adéu en aquest moment?

-Bé, un ha de decidir què és el millor per al club. I crec que és bo que després d’onze anys d’una dedicació molt intensa hi hagi un període de transició, que per mala sort coincideix amb el Centenari. Però això ja està previst. La comissió que gestiona aquesta commemoració funciona de forma paral·lela a la junta.

 

-La seva marxa comportarà més canvis a la junta directiva?

-S’hi està treballant. La idea és reforçar-la amb noves incorporacions i és possible que també hi hagi alguna baixa més juntament amb la meva.

 

-I, de moment, sense entrenador per a la temporada que ve. Si bé és cert que l’aposta del trident ha acabat de sortir prou bé... Entendria el neguit de l’afeccionat?

-L’afeccionat pot estar tranquil. S’està treballant ja des de fa setmanes amb vista a la propera temporada. S’està parlant amb jugadors, possibles tècnics. Tenim temps, però tot i així segurament hi haurà novetats abans d’acabar la temporada. L’activitat del club en aquest tram de canvi no quedarà afectada.

 

-La marxa precipitada de Chicho va ser realment un sotrac...

-No puc dic que no. Era una aposta molt important per a nosaltres i el fet del moment en què es va produir i de com estava l’equip en aquella època va ser molt fort. Haig d’agrair a la resta de la junta, jugadors i sobretot a la resta del cos tècnic i la direcció del club el treball i la implicació després dels fets. Això ha fet que tot hagi anat molt bé i que siguem uns dels millors equips de la segona volta.

 

-Amb el president també deixarà el seu càrrec el coordinador de futbol-11. El cicle assumit per  Damià Sagué concorda amb els plantejaments del club en matèria d’objectius assolits?

-Són decisions independents. Però cinc anys de coordinació desgasta molt, i en Damià ha fet una feina extraordinària amb l’ajuda de Rafa Bonillo, en un moment complicat per al futbol-11. Tenim una fortíssima competència, però el nivell organitzatiu és molt bo i el nivell esportiu es va millorant any rere any.

 

-Narcís Bardalet serà president menys d’un any, fins a les eleccions de 2019. La idea és que la junta que quedi configurada aquest estiu pugui encetar mandat l’any següent guanyant els comicis?

-La idea és que sí. Però això es una decisió que han de prendre els que es queden. Ara el més important és fer correctament aquest any de transició i que després ells afrontin el futur.

 

-Per què Narcís Bardalet?

-Es buscava una figura de consens, que fos un gran unionista i que li generés il·lusió aquest càrrec. Segons el nostre criteri, en Narcís reuneix aquestes condicions.

 

-Evitar la davallada en el nombre de socis i apropar-se més a la ciutat i el seguidor és una assignatura pendent?

-Totalment. Des de la junta hem treballat molt aquest tema, però no trobem la fórmula. Es un mal genèric a la categoria. Anem a camps d’equips que s’estan jugant un lloc a la fase d’ascens i veus 200 persones la graderia... Els directius no sabem què fer... Per als que segueixen al club és un repte, i ho sabem.

 

Foto: Trallam

Aquesta notícia ha estat llegida 213 vegades.