Notícies
Noticia

Mor l'exdirectiu de la Unió Miquel Lloveras

Data: 2017-05-18 09:42:00

Descripció:

El que va ser directiu de la Unió durant 7 temporades des de la refundació -del 2007 al 2014- Miquel Lloveras Molinet, ha mort aquest matí a Girona de manera inesperada a l'edat de 84 anys. Resident a Vilafant, Miquel Lloveras -que també va formar part de la junta unionista durant la dècada dels 80, era el germà del vicepresident actual, Carles Lloveras. Afable, rialler i entranyable, Miquel Lloveras s'havia convertit en un fidel soci i seguidor del Figueres amb el pas del anys. No en va, ell i el seu germà ja seguien els partits del primer equip de la Unió al vell Camp de les Monges, als anys 40. Actualment tenia el carnet de soci número 15. La cerimònia de comiat es farà dissabte dia 20 al Tanatori de la Funerària Vicens.

 

Seguidament us adjuntem l'emotiu escrit que el seu nét Eudald Lloveras Clopés ha publicat a les xarxes i que repassar a grans trets la vida del malaurat Miquel:

(...) Fotografia retrat de Miquel Lloveras Molinet, nascut l'any 32 a Perpinyà, Catalunya Nord. La família tornà a Catalunya en temps de la segona república. Va passar l'inici de la guerra civil a Figueres, vivien al carrer de la Muralla, a l'única casa no afectada per les bombes. Recorda d'haver sentit els primers bombardeigs de l'aviació Italiana, i que amb el seu germà Carles, corrien per amagar-se sota la volta de l'escala de casa. La família va decidir fugir de la Figueres castigada tot sovint per les bombes, i marxaren a viure als Hostalets de Llers; recorda com si fos ara que, quan fugien, les avionetes metrallaven les columnes de refugiats que fugien cap a l'exili, i que tots corrien per amagar-se sota les oliveres dels camps, a on veia caure les fulles dels arbres, castigades pels trets de l'aviació.. Recorda els vorals de la carretera de França plens d'allò desprès per alleujar els equipatges dels que fugien ...màquines d'escriure, bicicletes, roba, joguines, cotxes llençats d'alta baix dels marges per manca de benzina.... Passada la guerra, tornen a instal·lar-se a Figueres. Va estudiar al liceu Monturiol, l'època del Sr. Arroyo com a director i recorda professors com el Sr. Falgás, o a la Sr. Teresita, fins i tot té a la memòria a la sr. Matilde, de pàrvuls, que els feia anar a missa abans d'entrar a classe. Estudià per a 'Tècnic de Comerç' a La Salle. On el "hermano Saturnino" el feia cantar, i no precisament en el cor de l'església, sinó cançons de moda de l'època. En Miquel tènia una veu privilegiada. Acabats els estudis, s'incorporà al mercat laboral, treballant a diferents llocs de figueres, a Industrial Balear Exportacions, de Bartolomé Mesquida; al concessionari Citroën, de Camil Arté, al carrer Clerc i Nicolau. Va opositar per entrar a la Banca, guanyà un lloc al Banc Popular, a l'oficina principal de la Rambla, on treballarà fins a la seva jubilació. Com a cantant amateur, es presentà a concursos de cant; al Casino Menestral guanyà un primer premi com a vocalista; un primer premi del concurs "Golpe de Gong" que es feia al 'Patronat de la Catequística'. Va arribar a ser el vocalista del conjunt "Ritmos" (tot el temps que durà la convalescència, d'una intervenció mèdica, del cantat Coll Fuster). Va actuar en un festival benèfic a la Sala Edison, on participen els professionals de la "Ràdio Barcelona", actuant amb artistes de fama, com Pau Pi, Amanda Leresma, Fred Lisitja, i amb tots els premiats del 'Golpe de Gong' de l'època. Malauradament, la sobtada mort de la mare, obligà al Miquel a deixar de cantar. Va ser bon esportista, futbolista amb el Siurana/Vilamalla, abans i després del servei militar. Ha estat membre de la junta de la Unió Esportiva Figueres, l'època del president Albert Domínguez, a finals dels 80. Té l'orgull de ser el soci núm. 15 de la Unió. En Miquel és una persona de tracte agradable, encantador i intel·ligent, amb un aguditzat sentit de l'humor i una forma astuta de veure el món, és dels que estimen i agraeixen les coses bones de la vida, dels de "Paz i Amor", que es porta bé amb gairebé tothom, i això no vol dir que no tingui caràcter, que el té, es senzillament que li agrada exposar els seus punts de vista amb tacte i elegància, sense ofendre i amanit amb un toc d'humor i humilitat. Un bon amic dels seus amics. És casat amb una cabanenca, la Mercè Tubert, i comparteixen 3 fills, són avis de 7 néts i rebesavis de 4 besnéts.


La Unió Esportiva Figueres vol expressar el seu més sentit condol a la família, amics i coneguts per tan sensible pèrdua.

 


Aquesta notícia ha estat llegida 456 vegades.