Notícies
Noticia

La importància dels pares en la pràctica esportiva dels seus fills

Data: 2012-02-05 17:15:00

Descripció:

La influència dels pares i mares és importantíssima en l’iniciació esportiva; de fet, l’actitud dels pares pot ser determinant per aconseguir una pràctica regular i constant dels seus fills.

És important doncs, que els pares i mares coneixin el rol que els hi pertoca en la pràctica esportiva del seu fill. 

Algunes de les situacions problemàtiques entre pares i fills observades i que cal posar-hi remei són:

l  El desinterès

l  La sobreprotecció

l  L’excesiva crítica

l  El fer d’entrenador auxiliar

l  Fer el cridaner

 

A continuació us proposem una sèrie de consells, perquè contribuiu de forma objectiva a la formació integral dels vostres fills.

 

1.        Acceptar el paper de l’entrenador

És convenient deixar ben clar que el màxim responsable en la planificació de l’activitat esportiva és l’entrenador. Els pares, encara que poseeixin coneixements del esport (per informació o bé per pròpia experiència com a esportistes o entrenadors) en cap cas han d’interferir ni substituir les funcions de l’entrenador, i menys encara arribar a col·locar el fill en situació d’haver d’escollir, davant possibles contradiccions, entre els criteris dels pares i l’entrenador en qüestions tècniques o tàctiques.

Els pares han de facilitar en tot moment aquesta tasca, i en aquells casos en que puguin tenir criteris diferents, intercanviar opinions, en el moment i lloc adequat, amb l’entrenador, i sempre tenint en compte que aquest és l’últim i màxim responsable de la planificació esportiva.

 

2.        Acceptació dels èxits i fracassos. Orientar els nens cap a la motivació i la millora.

En algunes ocasions, una excessiva orientació a la competició esportiva no és una motivació pròpia de l’esportista, sinó que té el seu orígen en les expectatives dels pares. L’importància que el nen pot donar a una victòria o derrota, pot estar influida en gran mesura per la resposta dels pares, que sense voler-ho poden generar una pressió innecessària, convertint la competició en una activitat estressant.

Per això, és imprescindible relativitzar la competició, les victòries i derrotes, les errades i els encerts, evitant que la pràctica esportiva esdevingui un camp originador d’angoixa, avorriment i/o por pel nen.

 

3.        Mostrar interés per l’activitat que realitza el seu fill

Cal evitar les situacions extremes. No és bo ignorar o no donar gens d’importància a la pràctica esportiva del fill, ja que es tracta d’una activitat molt important per ell, a més a més de ser un mitjà educatiu bàsic, i com a tal ha d’interessar als pares. Per això, convé tenir comunicació amb el nen sobre com li van les coses, el seu estat d’ànim, la seva relació amb l’entrenador i els companys... També compartir opinions en quant a objectius i expectatives a curt i mitjà termini. Un altre aspecte important és conèixer l’interés que pot tenir el fill en que els pares assisteixin a entrenaments o competicions, deixant que ells (els fills) siguin els que marquen una mica la pauta sobre el nivell de presència amb el que es senten més còmodes.

 

4.        Ajudar a que el fill prengui les seves pròpies decisions

Durant aquest període hem de considerar la pràctica esportiva com un mitjà que ens permetrà educar els nostres fills. Tots els que hem sigut i som esportistes sabem com ha influit en nosaltres i la mesura que l’esport ens ha format com a persones. Un d’aquests aspectes formatius ha de ser l’aprendre a anar prenent decisions en funció dels seus propis objectius i metes. Per això és important que els pares no arribin a planificar i prendre exclusivament totes les decisions relacionades amb la pràctica (l’elecció del material esportiu, el nivell de compromís...). És important ajudar als fills de forma progressiva perquè a poc a poc, aprenguin a tenir criteris propis, i  comprometre’s i responsabilitzar-se d’ells.

 

5.        Ser un model d’autocontrol

La forma d’actuar dels pares, durant l’infància i l’adolescència dels nostres fills és determinant ja que són patrons de conducta a imitar. L’imitació és probablement una de les formes d’aprenentatge més potent i efectiva. Per això no es pot demanar als fills, per exemple, que tinguin calma i control, quan els pares són els primers en estar nerviosos i perdre la compostura. Això pot ser aplicable a l’actitud a tenir amb els adversaris, els àrbitres...

La forma de comportar-nos és un mitjà educatiu molt més determinant que qualsevol xerrada o explicació que poguem donar’ls-hi.

Aquesta notícia ha estat llegida 1307 vegades.