Llegendes

Jacomet

 Jacomet Jacomet

Ha estat un dels jugadors que ha defensat la samarreta blanc-i-blava durant més temporades. Va arribar a la Unió la campanya 1935-36, amb Miquel Guillamet de president. Jacomet era un defensa no massa corpulent que se'n sortia molt bé a l'hora d'evitar els intents dels atacants de l'equip rival. Després del parèntesi provocat per la Guerra Civil -durant el qual la Unió encara va poder jugar algun amistós, que entre d'altres curiositats, al marge de veure desaparèixer documents, trofeus i d'altres pertinences del club, va deixar una bomba sense explotar sota la taula de billar de la seu, al Cafè Europa, durant prop de trenta anys, el club, de la mà de Carles Perxas, va tornar a agafar aire. El març de 1939 va reprendre l'activitat, amb un equip jove que encara va tenir temps d'enfrontar-se a combinats de militars. Aquell any va arribar al Figueres el també defensa Fabregó, que juntament amb Jacomet va donar encara més fermesa a la defensa unionista. Jacomet va compartir vestidor amb Sol, que encara és el pitxitxi de la Unió en tots els seus anys d'història, amb 57 gols la 1940/41, en què el Figueres va proclamar campió de 2a Categoria -Joan Romans n'era l'entrenador. Jacomet també va presenciar el naixement de l'equip ciclista del Figueres, la temporada 1941-42, i va aportar el seu gra de sorra per aconseguir el tercer lloc al Campionat de Regional Primera Categoria A l'any següent, amb una plantilla amb tres jugadors que ocupaven la posició d'extrem esquerre: Diego, Garriga i Grau.

 

El tercer lloc va permetre a la Unió jugar a 3a la temporada 43-44, gràcies a una reestructuració de la Federació. Teodor Maurí va fer-se càrrec de la banqueta, i l'equip l'integraven, al marge de Jacomet, Pascual, Carberol, Fabregó, Benedico, Milla, Madern, Plana, Padilla, Grau, Morral, Pagès, Vilanova, Soler, Garriga, Jordà II, Mercadé, Batlle i Carbonell. La Unió baixaria de nou a 1a Regional A, després d'un any desencisador amb moltes despeses que va servir per comprovar que la categoria no interessava massa. La davallada no frenaria l'exercici 1944-45, en què el Figueres, amb un equip de la pedrera, tornaria a baixar pels seus mèrits esportius, tot i que la Federació el repescaria després d'ampliar el grup. El desànim es va mantenir la campanya 1945-46. No en va, l'equip, després de no guanyar cap partit en tota la segona volta, va caure a la 2a Regional. Moix, Bronsoms, Zarco, Vilarrassa i Güell foren els fitxatges d'aquell any.

 

Però el Figueres de Jacomet va començar a aixecar el cap en la campanya següent. Amb Carles Perxas a la presidència; el que va ser durant molts anys soci número 1 de l'entitat Rafel Pallissera, com a delegat, i l'exinternacional Solé a la banqueta, l'equip va ascendir a la Primera Categoria de la Lliga Catalana -entre els nous jugadors, Sureda, Marmaneu, Félez, Iglesias, Cabello, Bosch i sol II, els dos darrers de Colera i Portbou, respectivament. La temporada 1947-48 l'optimisme va créixer. La nova junta l'encapçalava Joan Estarriol i l'equip el tornava a entrenar Joan Romans. Jacomet va veure marxar Milla al Terrassa i Cabello a l'Atlètic Aviació, però l'equip, amb Jordà III, Vancells, Moret, Imbert, Mestres i Martín com a cares noves, va ser 14è. La temporada 1948-49, Jacomet va veure passar per la Unió un altre president, Miquel Macau, delegat de la Tabacalera. Una amplicació de la categoria, la Primera Territorial, va fer que el campionat fos més llarg del normal. El comandant Garai va ser l'entrenador d'aquell equip, que inicialment formaven Carberol, Echezarreta, Jacomet, Fabregó, Vilagran, Padilla, Colomer, Vilar, Pagès, Tubau, Pérez i Garriga i que, a tres mesos per al final, van reforçar els professionals Martín, del Burgos, i González, de l'Hércules. L'estiu de 1948 es va crear l'USPEAC, nodrit d'estudiants i que va ser el primer en implantar la tàctica WM, amb tres defenses, dos mitjos, dos interiors i tres davanters. Vallès, Buscató, Labòria, Valls i Coll farien el salt de l'USPEAC a la Unió. La campanya 1949-50 va ser la darrera de Jacomet defensant l'escut de la Unió. Fabregó i Pagès, dos històrics més, també deixarien l'equip aquella temporada. Va ser l'any de la inauguració del camp de la carretera del Far, on el Figueres va jugar sis temporades a 1a Territorial abans de retornar a 3a. Miquel Macau va ser el darrer president de Jacomet al Figueres, i Echezarreta, Carbonell, Valenzuela, Padilla, Pérez, Martín, Colomer, Vilagran, Encinas, Bosch, González, Escobar, Garriga, Pallarés, Jordà, Fàbregas, Rodri, Torquemada, Pujals, Saurí i Mauri, els seus últims companys.