Llegendes

Francesc Milla

Francesc Milla Francesc Milla

Nascut a Santa Coloma de Gramenet el 1923, Francesc Milla, que va arribar a Figueres amb només 4 anys, es va incorporar al primer equip de la Unió la temporada 1943-44. Hi va arribar, amb 17 anys, procedent de la pedrera -anteriorment havia jugat a l'equip estudiantil de l'Institut, juntament el porter Carberol i l'esquerrà Garriga, que també escriurien pàgines brillants amb la samarreta unionista. En el seu primer campionat, a 3a Divisió, Milla, que jugava de mig-centre i tenia una gran visió de joc, no va poder fer res per evitar que l'equip, que aleshores entrenava Teodor Maurí, baixés a 1a Regional A, amb el club submergit en moltes dificultats econòmiques.

 

El Figueres de Milla es va passejar sense pena ni glòria per la categoria -això sí, amb una plantilla amb gent de casa- la campanya 1944-45, però la següent, amb Romans a la banqueta, va baixar a 2a Regional. Però l'equip va aixecar el cap en l'exercici 1946-47. Bosch i Sol II, també de la pedrera, van fer el salt a un equip que aleshores dirigia Solé -Carles Perxas era el president. Milla i els seus companys assolirien l'ascens a 1a Regional A, però el centrecampista barceloní faria les malestes a l'estiu per incorporar-se al Terrassa la 1947-48 -més tard jugaria també al Barcelona. Uns anys després, la temporada 1952-53, Milla va decidir tornar a la Unió, amb Josep Maria Macau de president -que seria substituit per Josep Nucete, primer, i Pere Padrosa, després, i l'equip encara a 1a Regional.

 

En la següent, la 1953-54, Milla penjaria les botes i obtindria el títol d'entrenador de futbol. Milla, de qui, quan jugava, es deia que era "un autèntic cavaller del futbol: educat, sense lesionar mai a ningú ni haver estat amonestat mai per cap àrbitre", acabaria essent el tècnic que més temporades ha dirigit el Figueres. El primer contacte de Milla amb la banqueta figuerenca va ser la campanya 1955-56, a 1a Regional, però va ser cessat al cap de pocs mesos pel president Josep Nucete. La 1957-58, però, hi tornaria, gràcies a Bartolomé Mesquida, amb un equip en què ja sobresortia Joan Labòria, que més tard seria escollit com el millor central de 3a Divisió.

 

L'ascens, però, no arribaria fins a la 1958-59. Milla seguia com a entrenador al Figueres, i va arrodonir un campionat excel·lent amb una plantilla que ja comptava amb Arana i que va costar 300.000 pessetes. Tot i pujar, Milla no seria el tècnic unionista a 3a la 1959-60. Ho va ser l'exinternacional de l'Espanyol Arcas, que estaria a punt de fer pujar el Figueres a 2a aquella temporada. Però Aureli Teixidor tornaria a confiar en Milla la temporada 1963-64, amb de nou l'equip a 1a Regional. L'enginy de Teixidor amb l'economia va servir per sanejar l'entitat, i Milla repetiria a la banqueta l'any següent, fent ascendir la Unió a 3a Divisió (1964-65). Amb superàvit econòmic, l'entrenador mantindria l'equip a 3a les temporada 1965-66, 1966-67, 1967-68 i 1968-69. Després, però, arribarien moments delicats. Amb Víctor Ferreres a la presidència, Milla va ser destituït l'hivern de 1969, i l'equip, amb Serrano de tècnic, baixaria a Preferent. De tota manera, l'estiu de 1970 Francesc Milla tornaria al Figueres amb el títol d'entrenador sota el braç, en un curs que va compartir amb Kubala, Santamaría i el figuerec Castañer. La temporada 1970-71, el Figueres estaria a punt de tornar a baixar, però va superar una eliminatòria contra el Palamós amb un equip en què ja jugaven Vilarrodà i Manel Pagès. Pere Giró, aleshores president, va decidir prescindir de Milla i fitxar Pepe Pinto per a la banqueta, en el que va ser l'adéu definitiu de Milla. Havien passat 16 anys des que es va fer càrrec de dirigir la Unió per primera vegada.

A la imatge, Milla, el segon de dalt començant oer l'esquerra, amb la plantilla de la temporada 1957-58.