Entrevistes

C. Lloveras

C. Lloveras Data de l'entrevista: 2011-01-08 14:23:00 (per I.P.)
Dades personals:

Nom: C. Lloveras

Relació amb l'equip:
Directiu

Altres dades:
Acumula 24 temporades a la junta directiva de la Unió
Introducció:

 

Nascut a Figueres l’11 de setembre de 1936, ha estat directiu de la Unió durant 24 anys, en dues etapes. La primera, des de la campanya 1968-69 fins a la 1987-88, en què, a banda de ser el secretari del president Aureli Teixidor, també va ocupar els càrrecs de vicesecretari, responsable de premsa i publicitat, vocal i delegat del futbol base. Apassionat per la història del club, va tornar a lligar-se a l’entitat l’estiu de 2007, per alimentar-ne la refundació.

 

-D’entrada, és fàcil pensar que, amb tants anys lligat al club, vostè s’ha quedat sense sopar més d’una vegada...

 

-Tot i sentint la Unió com una cosa pròpia, no he deixat mai de sopar, però el que et puc dir és que ho he fet sense ganes. Sí que és cert que l’endemà, moltes vegades, quan m’aixeco del llit, tinc una sensació de ràbia i mal humor que em fa estar una hores de mala llet. Fins que em recupero...

 

-Ha tingut l’oportunitat de viure des de dins els moments esportius més gloriosos de l’entitat, però també els més dolorosos. Quina sensació li genera tot plegat?


-Un dels moments més bonics que recordo va ser viure en directe a l’estadi Sánchez Pizjuán de Sevilla l’ascens de la Unió a 2a B en el partit de tornada contra el filial andalús davant de 30.000 o 35.000 espectadors i que va acabar amb en Jordi Gonzalvo a la piscina de l’Hotel Los Lebreros sense tenir-ne ganes, vestit i tot. També em ve al cap el Trofeu Vilarrassa de l’any 1960, la promoció d’ascens a 1a contra el Cadis i les cèlebres eliminatòries de Copa del Rei, les temporades 1980-81 i la de la 2001-02, quan vam arribar a la semifinal.

 

-Començar des de zero l’any 2007 era tan inevitable com indispensable per a un club i una ciutat esgotats de futbol?


-La veritat és que per als socis de tota la vida, els que estimem la Unió, va ser un cop molt dur. Veure com desapareixia el teu club pel “tantsemenfotisme” de molta gent, sense que la majoria es preocupés de qui es feia càrrec de les despeses que originava poder jugar a 2a B... Sols els importava el resultat, fins que la corda es va trencar de tan estirar-la.

 

-Fins l’any 2006 va ser l’e-ditor de la Guia Esportiva, aquell entranyable fulletó que es repartia a Vilatenim els dies que el primer equip jugava a casa i que molts afeccionats col·leccionaven. Mirant enrere, sent nostàlgia?

 

-Doncs la veritat és que sí. Vaig començar a publicar la Guia Esportiva l’any 1965, juntament amb el meu company de treball Adolf Navarro (a.c.s.). Disfrutava molt fent les entrevistes als exjugadors i socis més antics. Mentrestant, anava recordant la història de la Unió, la que havia viscut des de la meva infantesa quan els meus pares em portaven al camp de Les Monges. Gràcies a la Guia Esportiva i al full de resultats Marcador, i també al web, als quals vaig posar punt i final per jubilació després de 55 anys d’existència, he fet moltes amistats.

 

-Vostè és d’aquells que ho guarda tot on hi hagi una petita referència unionista. Què és el que té més ben endreçat i que no voldria perdre mai?


-Totes les meves petites fonts d’història que he pogut anar recollint i guardant. Els 92 anys de la Unió donarien per molt més del que he pogut obtenir. Abans no tenies ni les possibilitats ni els mitjans que hi ha ara. Col·leccionaves retalls de paper de diari i moltes fotos que, amb el temps, han canviat de color.

 

-L’empenta del futbol base, que sembla que va creixent en quan a nombre i caliu social, ha de ser la clau que obri les portes del club en un futur?


-Quan la Unió es va fer càrrec del futbol base de la Fundació,  va haver de fer un plantejament i un estudi a fons. A còpia de treball i de ganes, i gràcies als seus responsables, el futbol base de la Unió, en aquests quatre anys, ha anat creixent, tant en èxits esportius com en el de nous practicants. I s’ha demostrat que fer el salt del juvenil al primer equip aquesta temporada ja no és cap tabú.