Entrevistes

Jaume Vila

Jaume Vila Data de l'entrevista: 2010-11-28 12:37:00 (per I.P.)
Dades personals:

Nom: Jaume Vila

Relació amb l'equip:
Manteniment de les instal·lacions de Vilatenim

Altres dades:
Introducció:

 

Tothom qui hagi trepitjat el camp del Far o l’estadi de Vilatenim l’haurà vist o haurà escoltat la seva veu. És fàcil veure’l córrer amunt i avall tot decidit a resoldre vés a saber què. Ja encamina quasi les dues dècades al club. És un personatge entranyable, que s’ha guanyat a pols l’estima de tota la família de la Unió. Com a mostra, un botó: Tots aquells que treguin el cap al túnel de vestidors i exclamin un “Met?”, des de la llunyania escoltaran un... “Què hi ha!”

 

-Mirant enrere, es fa gairebé impossible ubicar en el temps la teva arribada a la Unió...

-A mi també em costa recordar-me’n! Debia ser pels volts de mitjan anys 90. Recordo que feia de manobre, i vaig començar col·laborant amb algun equip... fins que em van proposar encarregar-me del manteniment del camp del Far. Com que no m’agradava fer de manobre, perquè era molt cansat, vaig plegar i vaig acceptar... M’hi passava tot el matí i la tarda, fins que tancava, i també els caps de setmana. Tallava la gespa, tapava quatre forats, netejava els vestidors... Feia una mica de tot.

 

-Més o menys, el mateix que ara?

-Sí, faig el mateix, però aquí no hi fang! Les instal·lacions estan molt millor, no es perd material... allà “fotien” les pilotes a l’hort o la plaça de braus, i n’hi havia un fart per anar-les a caçar! Aquí s’hi està molt millor!

 

-De ben segur que tu vas ser un dels qui a més debia doldre haver de deixar el camp del Far...

-Sap greu, perquè tenia molt d’afecte a aquell camp, però també s’ha de reconèixer que Vilatenim és una joia, no només per la gespa, sinó també perquè s’ha pogut tapar el fossat i ara no s’han d’anar a caçar pilotes. Ha quedat molt bé... encara que fan falta més instal·lacions, això sí.

 

-Què és el que més t’agrada de la teva feina?

-És una feia que t’ha d’agradar. S’ha de tenir en compte que et passes el cap de setmana aquí... i el futbol t’ha d’agradar. Si estigués casat, segur que no ho faria! Ho has de viure, i que sigui al Figueres també ajuda. Potser posar l’himne perquè surti la mainada al camp és el més bonic.

 

-Diuen els bromistes que sempre et reca regar la gespa de l’estadi...

-(riu) No és pas veritat! Però només que la gespa quedi molla, ja n’hi ha prou, perquè la pilota ja corre. No fa pas falta mullar-lo tant sovint!

 

-I qui et va enfurrunyar més, els més grans, o els més menuts?

-Els més petits. Són més entremeliats. Mai volen recollir res. A vegades deixen les ampolles buides al camp i no hi ha manera que les vulguin recollir!

 

-Explica-me’n alguna d’indis!

-D’anècdotes en sé moltes, sobretot al camp del Far, que hi havia molt caliu i era un fortí. Recordo el dia del partit de Copa contra el Valladolid, que l’àrbitre, en Fandós Hernández, no va voler sortir a la segona part perquè en Miquelet li havia donat un cop de paraigua! Però no el va tocar...

 

-Tanca els ulls i somia una mica.  D’aquí a uns anys...

-M’agradaria poder viure una temporada a 1a Divisió, amb el Barça, el Sevilla, el València, el Madrid... Seria espectacular! Veure l’estadi ple... Els anys que jugàvem a 2a A, venien 4.000 o 5.000 persones al camp, de tota arreu, fins i tot de la Catalunya Nord, cosa que a Girona, ara ja no passa, per exemple. Seria molt bonic, encara que fos només un any!