Entrevistes

Pedro del Campo

Pedro del Campo Data de l'entrevista: 2017-02-23 00:55:00 (per Eloi Bordas)
Dades personals:

Nom: Pedro del Campo

Relació amb l'equip:
Jugador del primer equip de la UE Figueres

Altres dades:
Introducció:

És l'unionista dels rècords amb la samarreta del primer equip. I, pel que explica, va per llarg. El capità, de 25 anys, encadena el seu 7è curs a Vilatenim. Són més de 200 partits oficials a l'esquena. No amaga que el que l'uneix al club és alguna cosa més que un tracte futbolístic. Se'l nota seu. Se l'estima. Parla de "sentiment indestructible" i d'estar-shi "tota la vida" si es dóna el cas. Ara viu el costat fosc del futbol. El de les lesions. Una de capritxosa el té apartat de la gespa. Però ja veu el final i això l'anima. La temporada passada va sumar 3.040', en 34 partits com a titular -2 participacions des de la banqueta i 3 gols- que el van convertir, per segon any consecutiu, en el jugador més utilitzat. De fet, en la 14/15, el capità només es va perdre 55' de lliga, amb un total de 3.365' -38 partits com a titular, amb 4 gols, i una xifra espectacular de 8 assistències. És el pal de paller de l'equip, amb uns registres històrics a la Unió: 27 partits (1.815 minuts) i 3 gols a Regional Preferent l'exercici 2010/11; 31 (2.293 minuts), 1 gol i 5 assistències, a 1a Catalana, la 2011/12, i 34 (2.442 minuts), amb 6 assistències, a 3a Divisió, la 2012/13; i en la campanya 2013/14, també a 3a, va sumar 2.628', en 33 jornades com a titular i 3 dianes. El migcampista figuerenc comptabilitza 215 partits de lliga -i fases d'ascens- amb el primer equip.

 

-Com veus el Figueres d'aquesta temporada?

-El Figueres d'aquesta temporada segueix millorant la idea de joc que ens caracteritza, introduïda per Eduardo Vílchez i continuada per Chicho. Aconseguim dominar els partits mitjançant la possessió de la pilota i defensant amb un rigorós ordre tàctic. En conseqüència, els resultats obtinguts a Vilatenim són força satisfactoris perquè és on la podem posar en pràctica en la màxima expressió. En canvi, fora de casa els números canvien. Crec que hem d'adaptar-nos millor als diferents camps de 3a Divisió, on es redueix el joc col·lectiu i s'incrementa el protagonisme individual dels jugadors.

 

-Fa unes quantes, i llargues, setmanes que no entrenes amb el grup per culpa d'una maleïda lesió. De què es tracta exactament?

-El dia 7 de desembre de 2016 durant un entrenament em vaig fracturar el 5è metatars (dit petit) del peu esquerre. Aquesta lesió em mantindrà fora dels terrenys de joc uns tres mesos, aproximadament.

 

-En quin tram de la recuperació et trobes? A punt de tornar a trepitjar la gespa?

-Després d'un període de 10 setmanes d'immobilització, aquesta setmana m'han donat l'alta mèdica però no esportiva. Això significa que puc fer vida normal però encara mantinc algunes limitacions a l'hora d'entrenar. Puc posar el peu a terra i suportar tot tipus de càrrega però encara no puc realitzar accions d'alt impacte, com salts o xuts. Haig de recuperar tota la mobilitat, la força i la propiocepció de l'estructura afectada abans de tornar a competir. En tres setmanes espero poder estar a disposició del cos tècnic.

 

-Per a un jugador que estima tant com tu el Figueres, com es viu entrenar al marge del teu propi equip? Es pateix més del normal?

-És una tortura veure els entrenaments des de fora. Quan acabo la meva rutina de treball, obro la finestreta que connecta el túnel de vestidors amb el camp i començo a envejar-los per no poder estar amb ells. En els partits puc assegurar que es pateix moltíssim més des de fora que des de dins. Suposo que des de la graderia es veu tot molt més fàcil i no pots intervenir-hi tant.

 

-Qui t'ha donat més suport al llarg d'aquests mesos tan complicats?

-El tractament que requereix una fractura òssia per consolidar és la immobilització. No hi ha gaires mètodes per accelerar el procés biològic de recuperació i per això, simplement has d'esperar i esperar. Aquest temps ha estat més fàcil de superar gràcies a totes les persones que m'han mostrat el seu suport a Vilatenim. Per això haig d'estar agraït a en Jordi Garcia (fisioterapeuta), a tots els companys, al cos tècnics, als treballadors del club, als pares i jugadors del futbol base, als seguidors, la famlília, els amics i també a la xicota!

 

-La temporada passada vas obtenir una xifra especial de partits jugats (200) amb la samarreta del club que estimes...

-És un orgull poder acumular tants partits. Primer, perquè és la Unió i, després, perquè són molts partits. Suposo que si hem pogut renovar durant 7 anys és perquè el club està satisfet amb el meu treball i per a mi és un xulet fer el que t'agrada i per als qui t'estimes.

 

-Que representa per a tu el Figueres?

-Primer de tot, és un honor representar Figueres arreu de Catalunya. És l'equip que m'ha format com a jugador i com a persones durant totes les etapes del futbol base. És l'equip que admirava, des de la graderia de general, quan anava a l'estadi amb els meus pares, o quan anava a recollir pilotes de ben petit en els partits. És l'equip on jugaven els meus primers ídols futbolístics, com el davanter Peña, i que em va acollir quan vaig iniciar l'etapa d'amateur. També és el que m'ha donat continuïtat i les majors alegries en el futbol. Per tot això, he anat creant un sentiment que ara mateix és indestructible.

 

-Actualment, l'equip es troba a la zona mitjana de la classificació. La permanència és l'únic objectiu?

-Aconseguir 45 punts i ratificar la permanència és l'objectiu principal del club. Depenent de la quantitat de partits que quedin un cop aconseguit el primer, proposarem uns objectius o uns altres. Està clar que aquest vestidor no és conformista i sempre lluitarà amb la màxima ambició.

 

-Quan vas assabentar-te que Chicho seria l'entrenador del primer equip aquesta temporada -en aquell moment encara era company teu de vestidor, què vas pensar?

-Al principi, quan sents comentaris i llegeixes a la premsa que hi ha aquesta possibilitat, el cert és que sorprèn una mica que un company en plenes condicions de seguir jugant a futbol pugui ser el teu entrenador l'any següent. Va ser el mateix Chicho, durant un sopar, qui em va anunciar que seria el proper entrenador de la UE Figueres. Les ganes que transmetia, les bones intencions que proposava i la forma amb la qual l'havia vist entrenar i competir amb el juvenil A em feien pensar que era un bon candidat. Només li va caldre una setmana d'entrenaments per convèncer-me totalment.

 

-A part de ser jugador del primer equip, actualment estudies una carrera universitària. T'és complicat combinar ambdues coses?

-Com fan molts altres jugadors, es pot combinar l'estudi amb el futbol a la perfecció. Ara mateix estudio fisioteràpia a les tardes, de 15 h a 19 h aproximadament, i a les 20 h entrenament fins a les 22 h. Els matins els dedico a fer pràctiques de la carrera en diferents centres.

 

-T'has convertit en tot un referent per als jugadors del futbol base del club. Quin missatge els transmetries?

-Sobretot que no li donin tanta importància a guanyar o perdre o a jugar més o jugador menys i focalitzin tota la seva atenció en millorar en cada entrenament i partit. Després, en un futur, serà això el que els convertirà en bons futbolistes i el que els permetrà jugar en categories superiors. Recordo que jo vaig passar alguns anys de la meva etapa de formació essent suplent perqupe no rendia com ho feien els altres en els partits. En els entrenaments, però, era dels que més m'esforçava per millorar, i d'aquesta manera vaig anar progressant.

 

-De tot el que has viscut fins ara en el món del futbol, quin record és més especial per a tu?

-Sempre recordaré el debut amb la Unió, els dos ascensos aconseguits, les convocatòries amb la selecció catalana amateur, la classificació per a la fase d'ascens a 2a B o aconseguir ser capità de l'equip. De vivències per esborrar sempre n'hi ha alguna... com les lesions acumulades o l'eliminació en la primera eliminatòria de la fase d'ascens a 2a B a Sòria.

 

-Tens en ment asseure't a una banqueta d'algun equip de futbol base de la Unió algun dia?

-Tot el que sigui relacionat amb la Unió m'interessa. Tinc en moment ajudar la Unió Esportiva Figueres en qualsevol posició, jugant a futbol entrenant un equip de futbol base o essent el fisioterapeuta del club. Si m'ho puc permetre, estaria encantat de fer-ho.

 

-L'any passat, en una entrevista a "La Xarxa", vam poder escoltar les següents paraules -que de ben segur que tranquil·litzaven l'afició unionista: "No veig final en aquesta etapa amb la Unió [...]. L'estimo i el sento, no crec que estigui nillor en cap altre lloc" (http://programes.laxarxa.com/audio/107883):

-És el que sento. Aquest club ho té tot per estar-s'hi tota la vida. Una àmplia història, una afició incansable, una estructura consolidada, unes instal·lacions inigualables, un personal del club increïble... Tots aquests luxes estan a l'abast de pocs.