Entrevistes

Narcís Pèlach

Narcís Pèlach Data de l'entrevista: 2017-01-11 09:23:00 (per Eloi Bordas)
Dades personals:

Nom: Narcís Pèlach

Relació amb l'equip:
Entrenador del 1r equip

Altres dades:
Introducció:

Amb quasi ja vuit mesos com a tècnic del primer equip al sarró, la perspectiva de Narcís Pèlach en relació al primer equip és molt més precisa. L'entrenador unionista ha complert ja mitja volta com a capità del vaixell, suficient per fer una anàlisi acurada d'aquesta etapa. Es desfà en elogis de grup humà forjat al vestidor i, tot i admetre el compromís del que l'integren, no amaga la seva ambició i l'afany de seguir creixent. Amb 28 anys (Girona, 5/9/1988), sumava fins a 8 campanyes a 3a en el seu historial esportiu com a jugador. Es va formar al futbol base del Girona FC, des d'on es va incorporar al Cassà, on va jugar tres temporades (2007-2010), totes a 3a Divisió. Un any al Manlleu, a 3a (2010/11) va precedir la seva etapa de tres campanyes al Palamós: la 2011/12, a 1a Catalana, amb 35 partits jugats (tots com a titular); i la 2012/13, amb 35 (33 titularitats, 2 suplències i 4 gols) i la 2013/14, amb 36 (33 des de l'inici i 3 amb el partit iniciat, amb 7 dianes), també a 3a. Amb la samarreta de la Unió, Chicho, que disposa del 3r nivell de l'Escola d'Entrenadors, va sumar 2.890 minuts (37 partits) el curs 14/15, mentre que en el passat en va jugar 1.813 (19 titularitats i 8 com a suplent). La temporada passada es va fer càrrec de la banqueta del juvenil A, amb qui ha assolit l’ascens a la Lliga Nacional, amb uns registres espectaculars de 22 victòries, 6 empats i només 2 derrotes –en l’anterior havia estat el tècnic del juvenil B, de 1a Divisió, que seria 4rt.

 

-Un cop arribats a l'equador de la lliga, l'equip es troba a la 10a posició amb 25 punts. Quina valoració en fas?

-Fent una anàlisi de la situació de l'equip i tenint en compte les nostres aspiracions i possibilitats, aquesta temporada hem d'estar satisfets amb aquesta 10a posició. Però si analitzem amb profunditat, crec que el balanç és més que satisfactori. Tenint en compte el bon número de lesions que ha patit l'equip i l'adaptació a un nou entrenador, amb tot el que això suposa, crec que la primera volta és bona. Les sensacions que desprèn l'equip en el dia a dia són positives, això em fa veure que tenim capacitats per escalar més posicions.

 

-Com preveus que serà aquesta segona volta?

-Olot i Peralada lluitaran per ser campions de lliga. Vilafranca, Terrassa i Ascó sembla que lluitaran per al tercer, quart i cinquè lloc. El Sant Andreu hauria d'estar-hi, però veurem com respon en les properes setmanes. A partir d'aquí, hi ha una lluita molt interessant entre molts equips, que depenent de l'encert i les dinàmiques, aspiraran a uns o altres objectius. Nosaltres intentarem sumar els punts que assegurin la salvació el més ràpidament possible, seguir amb la mateixa bona dinàmica mostrada a casa i intentar canviar la de fora. Hem analitzat bé durant les vacances de Nadal que és el que hem de millorar. Crec que aquesta segona volta serem més regulars que en la primera.

 

-L'estrena a la 3a Divisió com a entrenador no ha estat gens plàcida... D'on has rebut més suport?

-Les primeres setmanes van ser difícils, però les vaig intentar portar amb molta naturalitat i tranquil·litat. En aquest sentit, reconec que portar temps com a futbolista m'ha ajudat molt perquè coneixes bé el que passa quan perds i quan guanyes. En primer lloc, haig d'agrair al club la confiança que em mostra sempre, en els bons i mal moments. Sempre ha confiat en mi això en aquest món diu molt de la gent del club. Afició i Front Unió són increïbles, sempre al costat i mostrant suport i per últim cal agrair també als jugadors la dedicació i fidelitat. Només espero tornar-ho amb hores de feina i victòries perquè tothom gaudeixi molt d'aquesta etapa.

 

-Com definiries el vestidor d'enguany? En què es pot diferenciar amb el d'anys anteriors?

-El vestidor d'ara està ple de persones que tenen un amor significatiu pel joc, els agrada aquest esport i el senten amb passió. Evidentment, per a mi, això és una sort, ja que puc introduir tot el que crec que pot ser interessant per progressar i mai vaig desalineat amb els interessos del futbolista. El més important és que els agrada el joc, no el que envolta el joc.

 

-El fet de ser un entrenador jove, dirigint un equip que podem considerar també jove... aporta beneficis? O hi ha inconvenients?

-En tots els contextos sempre hi ha avantatges i inconvenients, com a principal avantatge observo la comunicació fluïda entre entrenadors i jugadors. Hem estructurat el cos tècnic de manera que els jugadors ens sentin i ens vegin a prop. Això ajuda a fer que el futbolista tingui espai per expressar-se i dir el que pensa. El que juga és el futbolista, per tant, ha de poder manifestar les seves preocupacions. En segon lloc, la il·lusió tendeix a ser més gran quan ets més jove, per tant, en aquest aspecte estem ben coberts. No seria capaç de trobar un inconvenient que mereixi ser mencionat. Evidentment, si tenir un equip va relacionat amb la il·lusió i l'ambició, ser un equip jove també et pot portar a ser menys madur i tenir menys experiència. De totes maneres, crec que tenim un equip bastant equilibrat, tot i la joventut de la plantilla en general. Hi ha força experiència donada la precocitat en què molts van començar en aquesta categoria.

 

-De ben segur que molts aficionats es fan la següent pregunta: Ha estat difícil per a tu realitzar el canvi de rol de jugador a entrenador? Què has trobat més complicat?

-Aquesta és la pregunta que em fa tothom. Ha estat engrescador! Portava quatre temporades seguides entrenant juvenils i ho he intentat fer amb la mateixa naturalitat de sempre. Els primers dies t'adones que has canviat per complet el teu entorn i que ara et dirigeixes a gent diferent, en edat i maduresa. Has sortit de la zona de confort per intentar fer el que més desitges. La veritat és que et sents viu, no saps com tànirà, saps que és un moment difícil i que de moment has acabat una etapa que encara podies gaudir. Al final, però, és una qüestió de sentiments, una persona sap de seguida quan vol una cosa. No hi ha dubtes, cap. Estic segur que tothom sent això en algun moment. Quan m'ho van proposar, tot i les inquietuds, saps que estàs obligat a escoltar-te a tu mateix.


-Anys més tard de debutar com a jugador, deixes les botes al matge per centrar-te "només" a dirigir un equip. Com es viuen els partits des de fora?

-Com a jugador sabia que la meva influència era relativament poca. Ets un d'onze. Això fa que el teu rendiment individual només ajudi a guanyar o a perdre. Quan ets un jugador jove només et centres en tu, vols que la teva actuació sigui bona i que et surti un bon partit a nivell individual. Després, i amb el temps, et vas tornant un jugador més empàctic i menys egoista, veus que això és col·lectiu i que hi ha moltes coses per fer. Vas observant que si a part de fer-ho sol ho fas amb ell és més fàcil, que si fem això aconseguim allò i que si t'organitzes pots aconseguir guanyar més que els altres. Al final acabes veient que el que vols és organitzar-ho tu i explicar als teus jugadors perquè s'ha de fer d'una manera o d'una altra. Així és com veig un partit des de fora o des de dins. Des de fora, tens una responsabilitat més gran. No jugues, però incideixes una mica més en el que passa. Com a jugador ets el protagonista i sobretot toques la pilota. Les dues són increïbles.

 

-La temporada passada, el juvenil A va fer una temporada per emmarcar. Anys més tard, el club tornava a tenir aquest equip a la Lliga Nacional. Amb què et quedes de tot el que vas viure amb l'equip?

-Em quedo amb tot i amb res en concret. Van ser dos anys de molt treball. Va començar amb el juvenil B i després vam millorar l'equip per intentar l'ascens en el segon any i el vam aconseguir. La majoria de les vegades ho intentes i no ho aconsegueixes i, de tant en tant, tens la sort de gaudir d'una mica d'èxit. M'alegro molt per als jugadors, pares i gent del club. Tots en vam gaudir molt i vam recuperar una categoria de prestigi. Va ser un premi a la perseverança. Vam creure que ho podíem fer quan era molt difícil fer-ho. Vam arribar a estar a 8 punts del primer i vam remuntar-ho. Aquell equip jugava bé a futbol, creia en el que feia i ho donaven tot per a la causa. No ho feien només per ells, sinò perquè creien en alguna cosa més important que ells mateixos. Van arribar a sentir que eren més bons si ho feien junts.

 

-Explica'ns com planifiques, organitzes i gestiones la setmana de l'equip. Quins són els aspectes que determinen com seran les sessions?

-És una pregunta que requereix una resposta molt extensa. Però hi passaré per sobre intentant que s'entengui la idea. El microcicle consta de 4 sessions d'entrenament (dilluns, dimecres, dijous i divendres) i no varia perquè preferim que el futbolista tingui una rutina igual setmana a setmana, ja que a part del futbol té altres compromisos. A partir d'aquí, cada sessió té uns requeriments físics i tàctics que es determinen segons molt factors. Es realitzen i es determinen les tasques de la setmana segons l'anàlisi del partit anterior, la pròpia idea de joc i les característiques del proper rival. Les sessions d'entrenament tenen una durada i forma diferent segons el dia de la setmana. Per exemple, el dilluns, hi ha 45' de treball preventiu al gimnàs dirigit pel preparador físic. Després, 30' de correcció d'errors a través del vídeo i 60' d'entrenament al camp per als titulars i 90' per als suplents. Els dimecres, dijous i divendres hi ha altres durades i formes diferents. Intentem que el futbolista tingui tota la informació necessària i que estigui preparat en tots els àmbits per guanyar el proper rival alhora que ens adaptem a les característiques de vida d'un jugador semiprofessional.

 

-Complint el tercer any al club podem interpretar que et sents còmode formant part de l'entitat. Què caracteritza al Figueres a diferència d'altres clubs?

-La veritat és que em sento com a casa. Arribo a Figueres i em donen l'opció de jugar per un club amb una història molt important, aconseguim plasmar una idea de joc complexa i vistosa, una fase d'ascens a 2a B, un ascens amb el juvenil A a Lliga Nacional i després la possibilitat d'entrenar el primer equip. Les coses estan funcionant molt bé i per a mi és un plaer formar part d'aquest club. La Unió és diferent, la seva història parla per si sola. La desaparició i tots els ascensos fins a la 3a Divisió altre cop en són un gran exemple. Només espero tornar-ho tot i que la gent de Figueres se senti orgullosa del seu equip.

 

-Quin és el millor consell que t'han donat mai?

-Estima a la família i amics. A més, respecta a tots els altres.

 

-Per acabar, quin missatge transmets a l'afició unionista?

-Els jugadors juguen per moltes coses, però una d'elles és per dignificar la camiseta de la Unió. Saben que el club els dóna la oportunitat de jugar en un gran estadi i en un club de prestigi, i l'única manera d'agrair-ho és esforçant-se al màxim per poder guanyar i jugar bé a futbol. Tenim un vestidor compromès i molt respectuós. És un dels grans valors que tenim avui i esperem que continui essent així. Aquests futbolistes s'esforcen i s'esforçaran per fer-ho bé i esperem que juntament amb els aficionats del club puguem créixer en tots els àmbits per ser més grans i tornar a somiar. Per últim, lluitarem per fer una segona volta millor, amb més punts i més victòries.