Entrevistes

Santi / Toñi

Santi / Toñi Data de l'entrevista: 2010-10-30 22:24:00 (per I.P.)
Dades personals:

Nom: Santi / Toñi

Relació amb l'equip:
Socis

Altres dades:
Introducció:

Un altre dels testimonis que posa la pell de gallina, pel sentiment unionista que contenen les seves paraules. En Santi Ávila i la Toñi Frutos es van conèixer, com aquell qui diu, a Vilatenim... i ara són parella i tenen un fill, l’Erik, que és soci des que va néixer. Són l’ombra del primer equip. Allà on juga, aquesta família figuerenca es desplaça per animar-lo. Han plorat per la Unió, i això no es paga amb diners. El títol d’aquesta secció s’ajusta, més que mai, al que representen aquests fidels seguidors blanc-i-blaus.

 

-Quan arrenca aquesta dèria per la Unió?

 

-Santi: L’any de l’ascens del Figueres a 2a A, la temporada 1985-86. Jo tenia dotze o tres anys, i acompanyava el meu veí a veure els partits. Des de l’any 1987 que sóc soci.

 

-Toñi: L’any 2002, quan vaig conèixer en Santi, ja vaig començar a acompanyar-lo a veure els partits.

 

-Qui va arrossegar a qui?

 

-Santi: Jo a ella, i m’alegra molt que m’acompanyi en aquesta afició meva.

 

-Toñi: Està clar que ell a mi, però ara m’he tornat una autèntica “forofa”, i fins i tot truco a la ràdio per aconseguir pilotes signades pels jugadors!

 

-Suposo que al petit de la casa no li vau donar la possibilitat de decidir... i ja és un clàssic veure’l enfundat dels colors blanc-i-blaus pels terrenys de joc on juga la Unió!

 

-Santi: Quan l’Erik va néixer, ja el vam fer soci, però és una afició que el nen porta a la sang... Cada temporada li fem una foto vestit amb els colors de la Unió, amb els jugadors del primer equip. Per a nosaltres és un dia important.

 

-Toñi: Al primer Nadal de l’Erik li vam regalar tota la indumentària de la Unió. La realitat és que ens va costar molt d’aconseguir-lo, ja que de la seva talla no se’n feien. Ho vam mirar de mil maneres -el nen tenia només 6 mesos!- fins que en vam comprar una de l’Espanyol, que per colors s’assemblava molt, i vam cosir-li l’escut de la Unió, que es van regalar en Xavi Xinxó. En Santi es va emocionar molt quan li va veure posat tot el vestit.

 

-Vosaltres representeu a la perfecció una manera de traduir un sentiment per uns colors que, malauradament, es va perdent, el de veure tota una família entregada completament a un club i desplaçant-vos on faci falta per estar al costat del vostre equip...

 

-Santi: La veritat és que no ens costa gaire seguir l’afició sigui on sigui. Forma part de la nostra vida. L’única cosa és que ara, amb l’Erick i la Jenny, que també juguen, és una mica més complicat anar als desplaçaments o poder compaginar-ho tot.

 

-A quin camp us heu mossegat més les ungles?

 

-Santi: A Ripoll, en el primer partit de la temporada passada. Ens va costar molt, i vam guanyar a l’últim minut. Feia temps que no em posava tan nerviós... segurament per l’ambient del públic.

 

-Toñi: El dia que vam anar a Lleida, l’any 2006, que vam haver de sortir de l’estadi escortats pels Mossos d’Esquadra!

 

-Si el Figueres perd, a casa se sopa igualment?

 

-Santi: Sí, però després de l’eliminatòria contra el Cadis per pujar a 1a no vaig poder evitar posar-me a plorar i, l’any passat, en l’acte d’inauguració de la gespa artificial de l’estadi, em vaig emocionar quan vaig sentir l’himne de la Unió cantat per la Patrícia Revilla. Però no arribem a l’extrem de no sopar... (riu).

 

-Si un dia heu de brindar amb cava per un èxit de la Unió... quin us agradaria que fos?

 

-Santi: Si és per somnis... M’a-gradaria veure el Figueres a 1a Divisió, almenys una temporada, i brindaria en el primer partit i en tots els següents, ja que això ja seria un èxit. Però també vaig brindar el dia que vam eliminar el Barça a la Copa del Rei.

 

-Toñi: Brindaria veient pujar el Figueres de categoria, i arribar a la 2a A veient l’estadi ple. Però també he brindat pels tres ascensos consecutius que hem encadenat i espero poder fer-ho moltes més vegades, que la meva trajectòria de moment és curta! Ah, i, si pot ser, amb un Moët & Chandon...

 

-I l’última, per al petit. Què sents tu per al Figueres?

 

-Erik: Jo tinc sis anys i de moment m’agrada ser porter. Algun dia m’agradaria poder jugar amb els grans.