Entrevistes

Jaume Vila

Jaume Vila Data de l'entrevista: 2014-12-15 09:40:00 (per I.P.)
Dades personals:

Nom: Jaume Vila

Relació amb l'equip:
Encarregat de manteniment de Vilatenim i utiller del primer equip

Altres dades:
Introducció:

Amb 50 anys, Jaume Vila Geli, en “Met”, s’ha passat més de mitja vida remenant de portes endins a les instal·lacions de la UE Figueres. Va arribar-hi la temporada 1985-86, amb el club establert al camp del Far, tot dedicant hores a exercir d’encarregat de material o bé de delegat dels equips de futbol base de l’entitat. Poc a poc, el seu caràcter noble i compromès el va conduir fins a convertir-se en el responsable de l’antiga instal·lació, fins que aquesta va quedar en desús. Després, ja a l’estadi de Vilatenim, ha continuat ocupant-se d’obrir i tancar llums i portes i d’atendre sempre amb atenció qualsevol demanda d’ajuda que se li fa durant el grapat d’hores que es passa al peu del canó vetllant perquè tots els entrenaments de grans i petits es desenvolupin amb la màxima normalitat. Amb tot, en Met de Vilabertran, i la seva ja coneguda motocicleta, fa quasi tres dècades que no se separen de la Unió.

 

Eloi Bordas Pérez: -Com vas viure la temporada que Enric Flix era president? Hi havia quelcom que et fes pensar que la cosa acabaria d'aquella manera?

-No el vaig arribar a conèixer del tot. Aquella temporada jo estava al camp del Far, amb la Fundació, i no tenia relació amb el Figueres. Recordo que vam haver de portar una rentadora petita i una assecadora al camp del Far, perquè ell no volia que rentéssim la roba del futbol base a Vilatenim... Es veia a venir, però. Es regalen entrades, es feien activitats... La gent no venia al camp. Però no em vaig arribar a imaginar mai que la Unió desapareixeria. Hauria pogut demanar a algun grup d'empresaris si se'n volien fer càrrec... Sempre em va semblar que tenia una actitud un pèl prepotent...

 

José María No Díaz: -Després de tots anys de veure passar tants jugadors... Pots dir dos noms de jugadors dels que guardis més bon record?

-Podríem fer una llista que no s'acabaria mai. De tots guardo molts bons records. Ara em ve el cap l'època en què els jugadors del primer equip entrenaven els menuts de la Fundació i també els de l'Altem -el Raül Agné, en Peña, en Diego Ribera, l'Arnau Sala, en Piti, en Pons... O en Dani Fernández, en Julio Algar, en Jordi Condom, que havia entrenat alevins... Gratacós, Comas, Valentín... És difícil!

 

Maria del Mar Brusi: -Quin any vas començar a realitzar tasques per al club?

-Va ser de la mà de Marcel·lí Coto, la temporada 1985-86. En aquella època jo feia de manobre, però aquesta feina no m'acabava de fer el pes... Vaig començar col·laborant, fent de delegat d'algun equip de futbol base, aleshores encara de la Unió. Ajudava en els entrenaments, etc. Fins que va sorgir la possibilitat de fer d'encarregat de manteniment de les instal·lacions, i més tard de l'estadi de Vilatenim.

 

Kiko Marín: -Pots explicar alguna anècdota viscuda en relació amb els entrenadors del primer equip?

-Amb Garcia Escribano a la banqueta, un directiu de la Unió va baixar al vestidor per prohibir a l'entrenador que fes jugar un jugador que es deia Lombardo. El jugador va acabar jugant, però l'endemà el tècnic va ser destituït! Amb els altres entrenadors hi he tingut molt bona relació -Miquel Olmo, Pere Gratacós, Francisco, Tito Vilanova, Josep Maria Gonzalvo, Peio Bengoetxea, Xavi Agustí, Alfons Muñoz...

 

Jordi Casademont Hilari: -Per a tu, quin ha estat el jugador més simpàtic i el més antipàtic?

-En José Peña era molt i molt simpàtic i catxondo... D'antipàtics no en recordo cap. Sempre hi ha jugadors més reservats i tímids i d'altres de més oberts. Però tots m'han tractat sempre molt bé. Molts, fins i tot, en algun desplaçament amb el primer equip, i amb en Quim Ferrer de delegat, intentaven que jo no carregués ni descarregués res de l'autobús!

 

Albert Alegrí: -Encara que ara et vegi sempre a Vilatenim, jo sempre t'associaré a tu i a la teva moto amb el camp del Far. Un camp d'allò més familiar i ben recordat per a tots els que l'hem viscut. M'imagino que si tu fas memòria, també et deu passar el mateix, oi? Creus que mai arribaràs a fer-te tan teu l'estadi de Vilatenim? Per què?

-Recordo que fins i tot un dia, en un dels videos especials de final de temporada que feia la Fundació, apareixia jo amb la moto... El camp del Far era una olla a pressió, amb nits mítiques de Copa de Rei... Un any, a la Copa Catalunya, amb 4 gats al camp, en un Figueres-Sant Andreu, les cadires de fusta baixaven des de la graderia... Vilatenim és una joia. El camp del Far era diferent. Quan plovia, tot era ple de fang... Era un niu, amb molts nens canviant-se als mateixos vestidors. Era bastant caòtic i més brut, bàsicament pel fang. Ara, amb un cop d'escombra ho tinc tot net! El Far era especial pel tema del públic. Si ara la Unió jugués allà...

 

Narcís Pelach Rebull: -Jo sóc un nouvingut a Figueres i, com jo, hi ha gent que no coneixem gaire en Met. M'agradaria saber, després de veure que els socis preguntats tots han decidit per unanimitat que tu fossis l'entrevistat, que se sent en veure que t'estimen tant?

-És una immensa alegria. Una satisfacció enorme. Estic molt content i molt agraït a la gent de les xarxes socials que ha pensat en mi!

 

Marta Serra: -Hola Met! Després de tants anys a la Fundació, i després a la Unió, quin és el dia que recordes amb més alegria? Gràcies, i espero veure't a Vilatenim per molts anys més!

-Tant a la Fundació com a la Unió, tots els ascensos que hi ha hagut. A la Fundació crec que es van encadenar set ascensos, fins a 3a Divisió. Ja més recent, recordo l'eliminació del Barça a la Copa del Rei, i del Córdova, l'Osasuna... Veure el camp ple era una meravella. Tota la graderia blanc-i-blava, animant com mai, em posava la pell de gallina.

 

María José Pérez: Si fossis president de la Unió, què canviaries?

-No em tremolaria el pols en segons quines situacions. Però està clar que la principal lluita sempre és la de fer venir més gent a l'estadi, més socis, més empreses patrocinadores... S'hauria d'aconseguir fer més caliu. Ara em ve el cap la Penya Tramuntana i la Penya Unionista Figueres, allà al camp del Far, que organitzaven autobusos per seguir l'equip en els desplaçaments. Es troba a faltar. Ara que no es viatja gaire lluny, la gent s'hauria d'organitzar per seguir l'equip fora de casa. L'any passat, per exemple, més de cent persones van venir a animar la Montañesa. Els nostres jugadors també ho agrairien.