Entrevistes

D. Prat-N. Roqué

D. Prat-N. Roqué Data de l'entrevista: 2012-07-09 10:36:00 (per I.P.)
Dades personals:

Nom: D. Prat-N. Roqué

Relació amb l'equip:
Membres de la junta directiva

Altres dades:
"Unió" és femení...
Introducció:

 

La seva empenta i destresa les ha dut a integrar una junta directiva que, des de sempre capitalitzada pel gènere masculí en un esport antigament de puro i barret, les ha sabut escoltar fins al punt de convertir-les en l’enèsima dada històrica en els 93 anys de batecs de la Unió Esportiva Figueres. Dolors Prat Carbó i Núria Roqué Torres s’han convertit en les primeres dones amb càrrec assignat a l’organigrama directiu del club, un fet inèdit fins ara. Vocals de l’àrea social, és fàcil veure-les a Vilatenim amunt i avall empantanegades en mil i una activitats per potenciar el creixement de la Unió. Casada i amb una filla de 14 anys i un fill de 9, Dolors Prat, de 43 anys, exerceix en una assessoria de comptable i assessora fiscal, mentre que Núria Roqué, de 35, és mestra d’educació infantil a l’escola Sant Pau de Figueres, a P3, i mare d’un nen de 10 anys i d’una nena de 6.

 

-Han passat 93 anys perquè la Unió ensenyi un rostre femení a les fotos de les juntes directives que l’han governat fins ara. Tot un honor...


-D.P.: La veritat és que fa una mica de por pensar-hi. Per una banda tens un sentiment una mica especial que et fa pensar “Déu, què he fet?”. Però en fred, fa il·lusió pensar que fem una mica d’història en el nostre futbol, perquè per a mi, és el meu futbol, el que ha acollit el meu nen des que tenia 5 anys. I ja era hora que hi haguessin dones a la directiva, que estem al 2012!

 

-N.R.: Quan t’adones que, en els temps que estem, han hagut de passar tants anys perquè una dona arribi a la junta directiva i que, a més, n’hagin entrat dues de cop, potser significa que les coses estan canviat una mica en aquesta societat. Esperem que d’aquí en endavant n’hi hagi  més.


-Què creieu que podeu aportar?


-D.P.: Jo espero que molt. De fet, el que nosaltres volem des de la nostra àrea és apropar els pares dels nens de la Fundació i la Unió al primer equip i a la directiva. La nostra tasca ja va començar l’any passat amb les festes organitzades –la foto dels nens amb el primer equip de la Unió i el de futbol sala de la Fundació... Hem de saber veure i escoltar els petits problemes que es puguin ocasionar abans que es facin grans. Aquestes cosetes esperem que es vagin traduint amb més àrea social, amb més família unionista, amb més col·laboració amb més gent als partits i, si és possible, amb més socis. Això seria genial.

 

-N.R.: El fet que, fins ara, haguem estat mares i delegades de la Fundació i, a més, membres de l’àrea social, ens ha permés tenir un contacte directe amb els pares i amb les seves inquietuds, que segurament ens ajudarà per a qualsevol cosa que vulguem proposar d’ara en endavant. Animem també a tots aquelles pares que tinguin algun tipus de proposta a fer-nos-la arribar per intentar donar-li forma en la mesura del possible.

 

-Quines directrius ha de seguir l’àrea social?


-D.P.: La que es marqui la direcció del club. En Josep Maria Lazo, que és molt emprenedor, és qui ha de tractar directament els temes oficials. Pel que fa a tot el que volem fer, el que tenim clar és que hem d’anar pas a pas, com ha fet la Unió els últims cinc anys. Poc a poc també s’avança. La nostra àrea és molt jove, i hem d’intentar fer bé les coses perquè tractem directament amb els pares, que són molt exigents. D’aquesta manera, si fem poques coses, però ben fetes, no donarem peu a les queixes i si en fem moltes i malament, no haurem fet res de res.

 

-N.R.: Crec que els membres de l’àrea social som gent oberta i amb ganes d’escoltar les necessitats que tot el col·lectiu humà, tant de la Unió com de la Fundació, pugui tenir. La nostra intenció és la de fer el més agradable possible el pas dels nens pel nostre club, i que quan siguin grans, no recordin només els partits i els dies d’entrenaments, sinó també tota una sèrie d’activitats que els van ajudar a ser una mica més feliços i, en conseqüència, una mica millors.