Entrevistes

Xavi Coto

Xavi Coto Data de l'entrevista: 2010-10-17 13:33:00 (per I.P.)
Dades personals:

Nom: Xavi Coto

Relació amb l'equip:
Jugador del juvenil A

Altres dades:
Introducció:

 

Des que tenia poc més de tres anys, i fins ara, només ha vestit uns colors, els blanc-i-blaus -primer els del futbol base de la Fundació i, després, els de la Unió. Una lesió al genoll dret (trencament del lligament creuat anterior i d’un part del menisc), de la qual va ser intervingut el passat 2 de setembre a Girona l’ha obligat a fer un parèntesi en el seu camí. Admet que la recuperació i el temps d’innactivitat és i serà feixuc, però ja té marcat en el calendari quan, i com, té intenció de tornar als terrenys de joc.

 

-Pregunta més que obligada: Com et trobes?


-Ara ja ha passat més d’un mes des de la intervenció, i en aquest temps he aconseguir doblegar el genoll 90 graus. El doctor m’ha dit que és molt important que intenta estirar la cama per poder recuperar tots els moviments. Ara vaig millorant. En teoria, molt aviat hauria de poder estirar la cama quasi completament. El temps de recuperació per poder tornar a jugar solen ser uns sis mesos, però també sé que es pot escurçar. M’he fixat poder tornar entre finals de febrer o principis de març.

 

-Havent participat amb el primer equip les últimes tres temporades en les categories regionals, i intuint que aquest any tornaves a tenir opcions de fer-ho a Preferent, la lesió és un sotrac molt important?


-Psicològicament, sí, perquè penses en com estaràs passat el Nadal, si m’hauré recuperat bé, si tornaré a estar al mateix nivell que abans... No saps com estaràs, i tens por de no tornar a ser el mateix d’abans. Però tothom m’està animant molt. Em diuen que no pateixi, que tot sortirà bé i que no només estaré al mateix nivell sinó que hi arribaré amb més força,  perquè psicològicament això et fa fort.

 

-I com es mentalitza un jugador que pateix una lesió d’aquestes característiques per poder “reenganxar-se” amb les màximes garanties?


-És molt complicat. Aquest és el meu últim any com a juvenil. Se m’acaba l’etapa del futbol base... És un any que il·lusiona perquè se suposa que és quan pots demostrar la teva vàlua i, és clar, perdre’t mitja temporada en la darrera del futbol base et sap greu. Ho passes malament perquè, si tot va bé, quedaran vuit o nou partits per jugar, en què hauré d’estar al màxim nivell que pugui si l’any següent vull fer alguna cosa.

 

-De ben segur que deus sentir enveja sana de veure com els tècnics del primer equip estan donant confiança als jugadors més joves en aquest tram inicial de campionat...


-Fa mal veure com gent del juvenil va pujant al primer equip, perquè penses que tu també hauries pogut ser un d’ells, o que hauries tingut la possibilitat. Però quan vaig a veure els partits del juvenil des de la graderia, i no puc saltar al camp per ajudar l’equip... ho passo malament. Però si les coses segueixen anant bé, sempre t’acabes acostumant. Els primers dies van ser més difícils, però ara ja ho vaig assimilant més.

 

-Tenint en compte les arrels que tens a la casa, que representa per a tu la Unió Esportiva Figueres?


-Des de petit, el club que sempre he viscut ha estat la Unió. Ja amb dos o tres anys, i amb el meu germà al Figueres, ja anava al camp. Després el meu pare va ser entrenador del meu germà, quan jo ja jugava amb els petits, ja em passava dues o tres hores al camp, entre els entrenaments de l’un i els de l’altre... Es pot dir que he passat més tardes al camp que a casa! Més tard, quan el meu germà va marxar, el meu pare m’entrenava a mi, i després al primer equip, ja em passava els caps de setmana veient partits de la Unió. El que sempre recordaré és l’època del Figueres a la Copa del Rei. Venia al camp quasi sempre. Futbolísticament, la Unió ho representa tot per a mi.