Entrevistes

J.M. Rodríguez

J.M. Rodríguez Data de l'entrevista: 2012-04-02 10:45:00 (per I.P.)
Dades personals:

Nom: J.M. Rodríguez

Relació amb l'equip:
Locutor dels partits del primer equip a Ràdio Vilafant

Altres dades:
“Sóc un seguidor unionista més, amb un micròfon a la mà...”
Introducció:

Fuster de professió, Josep Maria Rodríguez Poch és “la veu dels diumenges a la ràdio” quan la Unió no juga a Vilatenim. Amb 32 anys, ja en fa quatre i mig que retransmet els partits del Figueres a Ràdio Vilafant, des dels inicis a 3a Regional. No amaga que és un unionista de mena i que això l’ajuda a engrescar l’oient i a fer-lo escoltar amb passió. Això sí, somia amb cantar el gol de l’ascens... a 1a.-

 

-S’ha de ser d’una pasta especial per retransmetre partits de futbol a la ràdio?


-Crec que no, tot i que jo ho visc amb una intensitat diferent. Jo sóc de la Unió, i em sento molt identificat amb el que estic fent. És evident que t’ha d’agradar i que hi has de posar passió. M’ajuda molt el fet de ser d’aquest equip. Si no fos de la Unió, considero que no em resultaria difícil, però segur que ho faria d’una manera més freda.

 

-Diuen que els locutors de ràdio sempre hi posen més pa que formatge quan retransmeten...


-Sí, perquè a la ràdio has d’ex-plicar moltes coses que la gent no  pot veure. És fonamental posar-hi salsa i fer una mica de gresca perquè el que expliques arribi on vols.


-Al contrari que anys enrere, ara ja costa molt trobar locutors de ràdio imparcials...


-El meu cas també és així. És com aquell que va comprar el diari i agafa el que vol llegir. Quan escoltes un partit a la ràdio d’un equip que no és el teu i el locutor hi posa gresca, sempre penses que no n’hi ha per tant. Però a tot arreu passa el mateix.

 

-Ara ja fa quatre anys i mig que t’hi dediques. A quin camp has patit més?


-La temporada passada, em vaig sentir incòmode a Canyelles i a Turó de la Peira, però mai he viscut incidents amb el públic. Sovint animo com un seguidor més, però no he tingut cap problema amb ningú.


-Té molt mèrit haver retransmès partits de 3a Regional...


-No va ser feixuc, perquè hi poses la mateixa passió i sentiment, ja que et sents lligat al club. Sóc un unionista més, amb la diferència que tinc un micròfon a la mà i retransmeto el partit a la ràdio.


-Fins a quin punt han guanyat rellevància els mitjans de comunicació en relació als clubs de futbol?


-Sobretot per als de 1a Divisió, els mitjans són molt importants. Ha arribat un moment que la premsa és mera publicitat del club al qual segueixen. Però per als més petits també és important, perquè remarquen la tasca que hi fa tothom. S’ha de tenir en compte que es tracta de clubs no professio-nals, i al públic sempre li agrada que se’n faci esment.

 

-Realment, per a una emissora petita com Ràdio Vilafant, el seguiment a la Unió de les darreres quatre temporades i la present és una tasca lloable...


-Ràdio Vilafant ja fa molt que segueix la Unió, des que l’equip era a 2a Divisió B. I ara s’ha donat continuïtat al lligam en un moment en què el club no viu precisament la seva millor situació històrica. Crec que es complementen, perquè el club també necessita que es faci ressó del seu dia a dia.


-Unionista de mena... Quin gol somies cantar a la ràdio?


-El que ens portés a 1a Divisió. Crec que és el gol que l’unionisme espera poder celebrar des de sempre. Espero viure’l i poder-lo cantar.