Entrevistes

Joan Copa

Joan Copa Data de l'entrevista: 2011-10-18 10:32:00 (per I.P.)
Dades personals:

Nom: Joan Copa

Relació amb l'equip:
Soci número 2 de la Unió

Altres dades:
Introducció:

 

Amb 93 primaveres i mitja a l’esquena, forma part de la història més humana del club.   És soci des de fa prop de 84 anys, un símptome evident que, de la seva memòria, se’n poden extreure milers de records lligats al Figueres. De fet, la seva data de naixement   és més llunyana en el temps que la del mateix club. Un plaer escoltar-lo.


-Lluny de pensar alguna pregunta per trencar el gel,  crec que a vostè només se li pot fer una reverència...


-Saps on vaig veure els primers partits del Figueres? Enfilat dalt d’un balcó que donava al camp de l’Institut, a tocar el carrer Muntaner. Això era cap al 1927. Ja fa una colla d’anys... No recordo massa bé aquella època, però hi havia molts bons jugadors. Abans s’hi feien molt. Després vam passar a jugar al camp del Velòdrom, on ara hi ha l’estació, i on hi havia una fonda i una piscina, on jo em banyava amb el meu amic Cholo Domínguez, que va arribar a ser porter de la Unió. El que més bé recordo és el camp de les Monges, que mai volien tornar la pilota. Allà ara tot són edificis. D’aquella època recordo en Prat, en Mesquida... i en Nucete, que tenia negocis al Pertús. Més tard vam jugar al camp de la carretera del Far. Allà, en el Torneig Vilarrassa, vam poder veure jugar amb el Figueres sis jugadors que el mateix Banc d’Espanya ara no podria pagar perquè no tindria prou bitllets: Kubala, Czibor, Didí, Vavá, Joel i Evaristo. Quins records aquells...


-I de l’etapa a Vilatenim, que ja ha fet un quart de segle, què me’n pot explicar?


-Hi hem viscut moments d’apogeu. Llàstima que hi va haver un directiu, ara fa anys, i de qui no en vull dir el nom, que va ser el responsble que el club passés de tenir 4.000 socis a 1.500... Va dir que qui vulgués veure futbol, que pagués, i va pujar les quotes dels socis fins al cel. A Vilatenim hi recordo en Moratalla, a la defensa, i també aquell extrem del Barça que cobrava molt per partit, en Carrasco. Ara ja fa un parell d’anys que no vinc al camp, des que em vaig trencar el fémur i em van haver d’intervenir.


-Faci memòria i digui’m: quants anys fa que és soci?


-D’abans de la guerra civil. Fent memòria, des de l’any 1935 o 1936. Tenia molta afició al futbol en aquella època. Érem tota una colla, entre ells en Pallissera, que va ser el soci número 1. Des d’aleshores no he deixat mai de ser-ho. Fins i tot, vaig seguir sent-ho quan vaig haver de marxar al servei militar durant set anys. Fa tants anys d’allò...


-Quin ha estat el moment més engrescador de la història de l’entitat?


-La temporada que vam estar a punt de pujar a 1a Divisió. Hi havia molts bons jugadors. Però també recordo en Cuevas, que feia molts gols i jugava molt bé. A casa meva a vegades m’entretinc fent memòria i recordant aquells temps. La Unió sempre ha estat un gran club. També recordo els anys gloriosos de la Copa del Rei, que ens feien molta il·lusió. Fins i tot anava als desplaçaments -recordo el de Burgos... Eren unes campanyes magnífiques.

 

-I per què s’ha perdut l’afició?


-Un dels culpables va ser aquest directiu que va fer que 2.500 socis es donessin de baixa. Jo ja li vaig dir que havia fet un disbarat. D’això ja fa molts anys, però llavors érem molts socis. Jo ho era amb la meva dona, que va arribar a tenir el carnet femení número 1. Ara la categoria no és gaire interessant, i per això la gent no va al camp. I no sé si les empreses de Figueres ajuden gaire. Tot i que sempre n’hi ha que ho fan. Si s’aconsegueix pujar a 3a, vindrà molta més gent al camp, n’estic segur.

 

-En els seus calaixos segur que hi té més d’un petit tresor blanc-i-blau...


-Tinc molts records relacionats amb la Unió. Al camp del Far, recordo que per no asseure’ns damunt de les rajoles van fer uns seients de plàstic per posar-hi el cul... Segur que gent un pèl més jove que jo deu poder fer més memòria. Hem tingut èpoques glorioses: l’eliminació del Barça, el partit de Copa contra el València... També em ve a la memòria, ara fa poc, el sopar que vam fer aquí a l’estadi amb els socis que teníem més de 50 anys d’antiguitat... I també guardo en algun lloc el llibre del 75è aniversari. Jo em pregunto: la junta d’ara com s’ho fa? A l’actual junta no se li pot demanar més. Fan un sacrifici terrible. Amb el número de socis que hi ha ara és molt complicat. Qui també va fer molt per al Figueres va ser en Bach, que s’hi va deixar molts diners. En aquells moments el Figueres era un fenomen, amb molta afició i que feia respecte. Venia molta gent al camp. Això va durar unes quantes temporades. Donava gust venir al camp i, fins i tot, hi havia cues per entrar-hi. És una llàstima aquesta davallada que hi ha hagut.