Entrevistes

Antoni Gibert

Antoni Gibert Data de l'entrevista: 2011-10-03 16:44:00 (per I.P.)
Dades personals:

Nom: Antoni Gibert

Relació amb l'equip:
Soci número 3 de la Unió

Altres dades:
Introducció:

 

Conegut pel negoci familiar d’administració de finques, és el tercer, per allò de l’antiguitat, al llistat de socis. De 79 anys, Antoni Gibert diu que segueix el Figueres fins on li arriba la memòria, i que el tràngol de l’estiu de 2007 va ser el pitjor moment de la història de l’entitat. Segons assegura, la Unió ha d’estar, com a mínin, a 2a B.

 

-L’actual soci número 1, Ferran Marcó, té 78 anys, i vostè, 79. No són molt joves per tenir un número de carnet tan baix?

-Sóc soci des de petit. El meu pare me’n va fer, però no recordo pas quan. La meva mare va arribar a ser la dona amb el número de carnet més baix. Amb 92 anys, ella encara anava al camp. Si jo no podia acompanyar-la, ja s’espavilava per trucar algú que ho fes! Vaig començar a anar a futbol quan l’equip jugava al camp de les Monges.

 

-I ara?

-D’ençà el que va passar ara fa uns anys, per culpa d’aquell innombrable, em vaig prometre a mi mateix que no tornaria a anar a futbol fins que el Figueres estigués a una categoria potable, i ara he decidit que aquest any hi tornaré. Aquella va ser la pitjor situació de la història del club. Va ser un cop fort haver de començar de zero.

 

-Quins noms li vénen al cap després de tants anhs seguint la Unió?

-Recordo en Milla, en Padilla, en Padern... També un bon porter, en Pasqual, i un gran golejador, en Sol. Grau, Garriga, Nas... tots aquests jugaven al camp de les Monges. Encara recordo que ens feien pagar un duro per cada pilota que sortia del camp...

 

-Quina ha estat la millor pàgina de la història del club?

-Per a mi, tots els anys de 2a A, però també la temporada 2001/2002, quan vam arribar a les semifinals de la Copa del Rei. Es feia molt bon futbol i l’afició responia. Jo havia fet molts desplaçaments per anar a veure el Figueres a fora -a Tenerife, a Pamplona...

 

-I què ha canviat?

-Ara el futbol balla sobre el tema econòmic. Si no es troben bons patrocinadors, costa molt pujar, perquè les fitxes dels jugadors són cares. Considero que el Figueres ha d’estar en categories nacionals. Som un equip de 2a B i, si l’economia fos bona, de 2a A. Em ve al camp la figura de Josep Miquel, que havia fet de porter amb la Unió. Si no ens hagués deixat, estic convençut que hauria continuat ajudant el club i, segurament, el que va passar fa quatre anys potser no hauria passat...

 

-El caliu que es generava al camp del Far costarà molt de recuperar-lo. Però és possible?

-S’ha de pujar de categoria, indiscutiblement. En la que estem ara, costa una mica que hi hagi caliu. A 2a A o 2a B, la cosa canvaria, però per arribar-hi... La junta actual s’ha de seguir esforçant tot el que pugui. Abans hi havia més afició, però també és veritat que la crisi ens afecta a tots en molts aspectes.


-L’unionista que li ha fet venir més salivera...

-Vilarrodà, que va fitxat pel València; Milla, que va jugar al Barça, en Castanyer... tots eren molt bons, i de diferents èpoques. També recordo en Damià Abella, d’una etapa ja  més recent.

 

-I d’entrenadors?

-En Pere Gratacós sempre em va agradar molt, però també en Milla, en Mané...

 

-Per últim, el president més determinant...

-Va ser en Bach, per la constància, però tots els càrrecs que duren massa temps, al final acaben caient. 

 

-Què li recomanaria a la junta actual del club?

-Que no es cansi i tingui constància en la feina que fa. Que intenti portar el Figueres a categories nacionals, que segur que engrescaríem més a l’afició.