Entrevistes

J. Echegoyen

J. Echegoyen Data de l'entrevista: 2011-05-16 10:44:00 (per Carles Lloveras)
Dades personals:

Nom: J. Echegoyen

Relació amb l'equip:
Exjugador de la Unió

Altres dades:
"Un equip sempre ha de tenir la seva identitat"
Introducció:

 

 

La Unió va aconseguir l’ascens a 3ª Divisió la temporada 1976-77, després de ser subcampió de la Regional Preferent. Trenta-cinc anys després, el Figueres torna a abandonar aquesta categoria. Un dels jugadors que va venir a l’Empordà a reforçar la plantilla per jugar a 3ª Divisió va ser, “Juanito” Echegoyen, El Maestro, segons el tècnic Pepe Pinto.


-Quan vas fitxar pel Figueres, tenies 18 o 19 anys. És així?

 

-Sí, efectivament. Venia de l’Andorra i tenia 18 anys, cap a 19.

 

-Després de la teva primera etapa amb la Unió, què va ser de tu esportivament?

-Vaig jugar a la Unió a 3ª Divisió, fent-hi una bona campanya. Fruit d’això, va venir el Calvo Sotelo de 2ª Divisió  a fitxar-me i vaig haver de marxar cap a Puertollano.

 

-Posteriorment, vas anar al Manresa. Quantes temporades?

-Al Manresa, sols hi vaig estar una temporada; ja tenia 24 anys, cap a 25, i aquella experiència no va ser molt bona i vaig tornar al Figueres perquè la meva dona és d’aquí, i em vaig quedar definitivament.

 

-Després, sis temporades més amb la Unió.

-Sí, hi vaig jugar sis temporades seguides i, finalment, amb l’Olot, el Banyoles i la Bisbal, on vaig plegar amb 34 anys.

 

-Vas venir a jugar amb la Unió molt jove i, com bé dius, et vas quedar a Figueres. Et vas casar, tens un fill i una filla i et van fer avi. Ara estàs jubilat i et dediques a passejar el teu nét amb el cotxet. Ets un avi feliç...

-De moment sí. Estic molt content. He treballat molt i ara m’ha tocat l’hora de la jubilació. Passo el dia amb la mainada, ajudant amb el que puc els meus fills, i la veritat és que estic content i sóc feliç.

 

-Ja vas veure com va acabar el futbol a la nostra ciutat, amb la venda i la posterior desaparició del club. Sortosament, quatre anys després, s’han assolit quatre ascensos de categoria seguits...

-Doncs fantàstic, perquè han pujat cada any una categoria. És molt important per al futbol base i per a la mainada, perquè quasi tots són de Figueres. Un equip ha de tenir la seva identitat i s’ha de procurar que el que ens va passar, no ens pugui passar una altra vegada.

 

-El teu millor record com a futbolista, quin ha estat?

-Va ser la segona etapa que vaig estar al Figueres, on hi havia quasi el vuitanta per cent de jugadors de la casa. A mi, com que la meva dona ja era figuerenca, no em va costar gens d’integrar-m’hi i em vaig sentir com un més. Hi havia un caliu impressionant entre els jugadors i l’afició. També vam tenir la sort de jugar al camp vell, el del Far, on nosaltres ens sentíem molt “arropats”.


-Amb el sobrenom d’El Maestro, vas conviure i conviuràs sempre més. T’agrada?

-És un record de l’entrenador Pepe Pinto, que em va posar aquest pseudònim. En Pepe Pinto era molt graciós i posava noms a tots els jugadors. A mi em va tocar aquest de “Maestro”.

 

-Ara ja no jugues amb els veterans. Ho deixes a càrrec del teu fill...

-Doncs sí, ja fa dos o tres anys que no jugo perquè tinc cap a 62 anys. Ara ho fa el meu fill. Jo em dedico a altres coses, que no formen part del món de l’esport.