Entrevistes

Joan Duran

Joan Duran Data de l'entrevista: 2011-05-01 08:38:00 (per I.P.)
Dades personals:

Nom: Joan Duran

Relació amb l'equip:
Exjugador de la Unió ara fa 25 anys

Altres dades:
Un dels membres de la plantilla que, amb Mané, va ascendir a 2a A el 1986
Introducció:

 

Quan encara es feia ús del lliure en el dibuix tàctic, aquest banyolí de 52 anys (10/07/58) va ser un dels artífexs de l’ascens de la Unió a 2a A, la temporada 1985/86 -el passat 20 d’abril se’n va complir un quart de segle. Casat i amb dos fills, Joan Duran i Juanola, ara enginyer industrial, recorda amb nostàlgia el seu curt -una sola però inoblidable campanya- pas per Figueres.

 

-El passat 20 d’abril es va complir un quart de segle de l’ascens del Figueres a 2a A. Què recorda d’aquell dia, en què la Unió va derrotar l’Andorra i el camp del Far era ple a vessar?

-Recordo que va ser una temporada fantàstica, el camp estava cada jornada ple i la gent gaudia amb l’equip, el vivia...

 

-La ciutat encara conservava l’esperit futbolístic que ara s’ha perdut...

-Bé eren altres temps i altres situacions... En l’actualitat hi ha moltes alternatives en un diumenge a veure un partit de futbol...

 

-Si li fes enumerar el llistat de jugadors que formaven aquella plantilla... Va fer-hi moltes amistats?

-Vull recordar en Boix, Pitu Duran, Vilarrodà, Luque, Paco Martínez, Cuevas, Bayona, Guitart, Pere Gratacós, Arturo... Com és normal en el temps i pels deures de cadascú, ens hem anat allunyant, i ara en l’actualitat els que vivim a la província de Girona  ens veiem més en esdeveniments esportius, encara que sigui en partits de veterans.

 

-I de Mané, el tècnic que va catapultar la Unió a 2a A, què me’n pot dir?

-El recordo com un bon entrenador, amb un esquema de joc molt fixe, el 4-4-2, i que volia un equip molt disciplinat i fort físicament. Quan entrenava l’Alavés vaig anar a veure’l en un partit al Camp Nou, i la manera de jugar dels de Vitòria era la mateixa que la que practicàvem nosaltres a  Figueres.

 

-Llàstima que el seu pas pel Figueres fos fugaç i l’ascens acabés essent contraproduent per a molts...

Bé, el meu pas per Figueres va ser bo i dolent a la vegada: bo perquè es va pujar i dolent per a mi perquè el club va agafar un caire més professional i els jugadors que érem de la província d’alguna manera ja no encaixàvem en el nou projecte. Vull recordar que solament es varen quedar en Paco Boix i en Pitu Duran. De totes maneres, únicament guardo un excel·lent record del meu pas per la Unió.

 

-Segueix la Unió des de la distància?

-I tant que sí! I penso que el que s’estè fent és molt important. Figueres sempre ha estat un referent en el futbol provincial, i en el futur ha de tornar a ser-ho.

 

-Refundat el club, i amb l’ascens a 1a catalana a la butxaca, el sostre és a prop?

-El sostre serà el que vulgui la directiva actual, amb l’ajuda de l’afició. S’está treballant molt bé i aquest és el camí.

 

-Quin és el millor record que guarda de la seva etapa com a blanc-i-blau?

-Per descomptat, el dia que vàrem pujar a 2a A. Tot i que després vaig deixar el club, jo havia aportat el meu esforç...