Entrevistes

J.M. Ferrera

J.M. Ferrera Data de l'entrevista: 2011-04-12 10:10:00 (per I.P.)
Dades personals:

Nom: J.M. Ferrera

Relació amb l'equip:
Xofer de l'autobús de la Unió

Altres dades:
Introducció:

Tot i aquesta és la seva segona temporada desplaçant amunt i avall equips blanc-i-blaus, és la primera en què, de manera contínua, transporta l’expedició del primer equip pels camps de la Preferent. Amb 55 anys, i 8 com a xofer de Sarfa, aquest extremeny -va néixer a Badajoz-  amb arrels a Figueres quasi des de sempre ja sap el que és sentir els colors de la Unió.

 

-Vosté sí que es pot dir que porta el timó de l’equip...

-L’any passat vaig fer com a xofer alguns desplaçaments d’equips de futbol base, però aquest any també faig els del primer equip. Només m’he perdut el de Canyelles, però he tingut la sort de poder asseure’m al volant en tota la resta.

 

-Conduir l’autobús d’un equip de futbol com el de la Unió genera una sensació diferent?

-És diferent. En una excursió de nens, per exemple, has de vigilar-los tota l’estona, cosa que amb un equip de futbol ja no passa. A mi m’agrada molt anar als desplaçaments de l’equip. És un dia especial, perquè el futbol m’agrada molt -sempre que puc porto penyes d’altres equips, també. Sempre entro al camp a veure el partit, més tard o més d’hora, per acompanyar l’equip. El fet que el viatge tingui a veure amb el futbol el fa diferent. Em sento partícep de l’equip i m’agrada molt que guanyi la Unió, i més si es té en compte que em considero de Figueres.

 

-És a dir, no el considera del tot un servei més...

-És un servei més, però te’l prens d’una altra manera perquè t’agrada el futbol. Jo sempre parlo amb tothom i faig confiança amb la gent, perquè m’agrada implicar-m’hi. Per exemple, si haig d’ajudar a baixar el material de l’autobús, doncs no em costa res donar un cop de mà...

 

-Havia tingut relació amb l’entitat anteriorment?

-Havia anat moltes vegades al vell camp del Far, però també he anat a Vilatenim -recordo partits contra el Betis, el Cadis... I ara vull apuntar el meu nét perquè comenci a jugar!

 

-Quin ha estat el retorn més dolorós?

-Un dels que vam tornar més tristos va ser el de Ripollet, perquè es va perdre, però personalment jo ho estava més, fins i tot decebut, el dia del Gironella, que guanyàvem 0-3 i al final vam acabar empatant... De tota manera, també s’ha de dir que, per sort, a fora n’hem perdut pocs de partits!

 

-De viatges accidentats, res de res... i toquem fusta!

-Aquest any no. L’any passat, en el primer desplaçament amb un equip de futbol base, l’autobús no arrencava, i el vam haver de canviar per un altre. Però aquest any no n’hem tingut cap. Per destacar-ne algun, podem dir que els d’Avià i Gironella han estat els més pesats, perquè han estat els més llargs.