Entrevistes

Ferran Marcó

Ferran Marcó Data de l'entrevista: 2011-05-28 11:53:00 (per I.P.)
Dades personals:

Nom: Ferran Marcó

Relació amb l'equip:
Soci número 1 de la Unió

Altres dades:
"A la graderia només quedem els més fidels"
Introducció:

 

Conegut pel negoci familiar del ram de la perfumeria -fa quasi tres dècades que regenta la del carrer Girona, un dels pocs negocis centenaris encara vius a Figueres, Ferran Marcó és, amb 78 anys (09/05/1932), l’actual soci número 1 de la Unió. Recorda amb nostàlgia el pas per la 2a A, i encara se’n fa creus quan parla de l’enrenou d’ara fa cinc anys...

 

-No és massa habitual trobar un soci de 78 anys amb el número 1 al carnet...

-Me’n va fer la família, proba-blement l’any 1942, quan jo tenia deu anys... Encara recordo, fins i tot, una de les alineacions de l’època: Pasqual, a la porteria; Jacomet, Fabregó, Vilagran, Padilla, Madern, Valls, Morral, Sala, Sol i Diego.

 

-I això de tenir el número de carnet més baix el fa sentir menys jove... o més unionista?

-(Riu) Jo de jove i unionista me n’he sentit tota la vida! Per això mai he deixat de ser soci. El que més em dol és arribar a ser el soci número 1 perquè els que tenia al meu davant han mort... Crec que és la millor manera de demostrar l’amor que tens cap al teu club.

 

-Quasi set dècades de fidelitat a la Unió. Què és el que més troba a faltar?

-Antigament, el futbol era més un esport que no pas ara, que és massa professional. Crec que ara ha baixat l’afluència de públic per culpa de la televisió i, a més a més, abans no hi havia tants partits de futbol a tots els pobles. Això també ha restat públic, ja que abans no hi havia pas cotxes per poder marxar. Molts factors hi han influït.

 

-Per què s’ha perdut la passió?

-Ara no hi ha ambient. En canvi, quan jugàvem a 2a A sí que n’hi havia. Era molt bonic. Semblava que tothom estimava la Unió, però una vegada això ha passat, tota aquella gent ha desaparegut. Només quedem els fidels.

 

-Quin record en blanc-i-blau encara li posa la pell de gallina?

-Les temporades que vam jugar a 2a A, i també les dues de la Copa del Rei, la 1980-81 i la 2001-2002. També va ser molt bonica l’última eliminatòria contra el Barcelona. El dia del Cadis, en canvi, va ser una gran decepció...

 

-Segur que no m’equivoco si intueixo que vostè va ser un dels que més va tremolar amb l’enrenou d’ara fa quasi cinc anys...

-Va ser molt traumàtic i angoixant. No sé pas què li hauria fet a aquell home... Va obrar amb mala fe. Va venir a carregar-se el Figueres. No pot prometre una cosa i fer un equip que amb prou feines va poder mantenir la categoria. Potser els de l’anterior junta van pecar de bona fe...

 

-Qui té la fórmula màgica per tornar a engrescar els joves a animar des de la graderia?

-Crec que de gent jove a qui li agrada el futbol n’hi ha molta, però no van a veure els partits.  Només cal donar un cop d’ull a la graderia, on la majoria és gent gran. Com animar el joven? No ho sé. Barça i Madrid s’ho emporten tot. I pel que fa als horaris... jo no sé què dir. Hem provat de jugar dissabte a la tarda i diumenge al matí. A mi, l’horari que em va millor és el de diumenge al migdia, perquè Figueres és una ciutat molt comercial, i encara tens temps d’anar a dinar, fa menys fred... Els diumenges a la tarda, en canvi, ens maten les televisions. A Girona, ara hi va molta gent, però perquè regalen moltes entrades. Estic segur que a Figueres també hi hauria eufòria a 2a A. O potser només és un somni...