Entrevistes

Alan Baró

Alan Baró Data de l'entrevista: 2011-03-14 09:56:00 (per I.P.)
Dades personals:

Nom: Alan Baró

Relació amb l'equip:
Soci número 479 i exjugador de la Unió

Altres dades:
Actualment és jugador de l'Albacete, de 2a A
Introducció:

 

Nascut a Darnius fa 25 anys (22/06/1985), aquest valent migcampista és d’aquells jugadors que sempre es fan enyorar. Compromès, casolà i humil, Alan Baró segueix fent camí lluny de Figueres en el circ del futbol. Camacho el va fer debutar a 1a amb l’Osasuna ara fa  poc més d’un any i ara defensa els colors de l’Albacete, a 2a A. Després de formar-se a la FE Figueres i de viure la darrera temporada de la Unió a 2a B, no amaga que la samarreta blanc-i-blava el segueix temptant en un futur...

 

-M’hi jugo un pèsol que enyora l’Empordà...

-L’Empordà és casa meva i on tinc pràcticament tota la meva família i amics. Es impossible no trobar-ho a faltar. Tot i que he estat molt bé a tots els llocs on he viscut, com a casa, enlloc.

 

-I la Unió, la segueix?

-Es clar, perquè sóc unionista,  perquè a la Unió juguen molts companys meus i també perquè la meva família sol anar a veure els partits. Sempre m’agrada seguir-ne els resultats. Aquest any tornarem a gaudir d’un nou ascens.  

 

-Com s’hi viu a la Manxa?

-Doncs la veritat és que s’hi està força bé. Albacete és una ciutat petita però que té de tot, i això fa que sigui acollidora. Està molt ben comunicada, amb autovies, AVE...

 

-El tracten bé a l’Albacete?

-Home, sincerament, la trajectòria de l’equip aquest any no està essent l’esperada i en aquest sentit, sí que he de dir que no tenim els aficionats massa contents. A part d’això, la gent que he conegut a la ciutat em tracta bé.

 

-Ara fa poc més d’un any, el 24 de gener de 2010, José Antonio Camacho el feia debutar a 1a, a Xerez, amb l’Osasuna. És el moment més dolç de la seva trajectòria fins ara?

-El futbol té moments molt bons i debutar a Primera Divisió és un somni per a qualsevol jugador. Podria dir que sí, va ser dels millors moments que he viscut. 

 

-Va viure els últims mesos de la Unió a 2a B, abans de la refundació, d’una manera molt traumàtica pel fet de ser de la casa. Ara és a tocar la 1a Catalana... Era difícil imaginar-s’ho en aquell moment?

-Just en aquell moment sí que és veritat que la cosa es va veure molt negra, pel fet de quedar-nos sense l’equip. Però des del primer moment que van tornar engegar màquines la nova junta, les persones que l’acompanyaven i el moviment de la gent que estava dolguda pel que havia passat, no era difícil preveure tornaríem a tenir una Unió potent. I així ha estat, ascens rera ascens fins ara, i esperem que continuï així. 

 

-És utòpic pensar en tornar a veure Alan Baró amb la samarreta de la Unió?

-Per descomptat que no. El futbol et fa donar moltes voltes, però un sempre pensa en poder tornar a casa algun dia.

 

-Quin és el millor record que guarda de la seva etapa com a blanc-i-blau?

-Tant en l’etapa Juvenil, com en els dos anys amb la Fundació vaig créixer molt, tant com a jugador com també com a persona, i en guardo un molt bon record. Però en l’últim any amb el Miapuesta, el fet d’assolir l’objectiu de la salvació, després del que havíem patit, i sense saber què ens esperava uns dies més tard, va ser un gran moment per a tots.