Entrevistes

Albert Genís

Albert Genís Data de l'entrevista: 2017-04-12 02:32:00 (per Eloi Bordas)
Dades personals:

Nom: Albert Genís

Relació amb l'equip:
Jugador del primer equip de la UE Figueres

Altres dades:
Introducció:

Amb 19 anys (27/11/1997), només coneix uns colors. S'ha vestit una sola samarreta al llarg de tota la seva trajectòria futbolística, des que era un marrec. El cas de l'espigat central figuerenc Albert Genís va molt lligat als sentiments. A l'estiu, es fregava els ulls mentre comptava els dies que faltaven per començar la pretemporada amb el primer equip -"Segurament a mi em fa més il·lusió que a ningú. No m'ho hauria imaginat mai. De petit només penses en jugar a futbol, i a mesura que vas passant categories ja mires més enllà, com jugar al primer equip", deia. La competència l'ha ajudat a créixer, tot i que no li ha permès disposar dels minuts que desitjava.

 

-Per recordar el primer partit que vas jugar amb el Figueres cal anar molts anys enrere... Acumules prop de quinze temporades defensant uns colors que t'identifiquen. Què t'ha aportatjugar des de ben petit a la Unió?

-Jugar des de petit al club que has seguit és un orgull molt gran. I encara més essent l'equip de la teva ciutat. Sempre recordaré el primer partit amb el Figueres. va ser al camp de l'Esplais i vam perdre "només" per 8-0.

 

-L'any passat, en la categoria juvenil, l'equip va aconseguir un premi majúscul... Vàreu retornar el club a la Lliga Nacional. Una mena de recompensa a tots els anys que, tu i altres jugadors, poràveu dedicats a l'entitat?

-La veritat és que va ser una gran cosa això de poder tornar el juvenil de la Unió a la Lliga Nacional. De fet, crec que és la lliga que es mereixia el club. Portàvem uns quants anys intentant-ho i al final ho vam aconseguir l'any passat, treballant molt, però, sobretot, amb un grup ple d'amics que feia moltes temporades que jugàvem junts.

 

-Què et va venir al cap el dia que el club et va oferir una plaça al primer equip? Ho vas tenir clar des del principi o vas haver de valorar altres coses abans d'acceptar?

-Va ser una decisió difícil, perquè quedarme al Figueres significava haver de canviar moltes coses. Vivia a Barcelona i vaig tornar a casa. La implicació no és la mateixa que al futbol base, ni les hores, ni el compromís... La veritat és que ho vaig tenir molt clar, sempre s'hi havia pensat en això.

 

-A punt de finalitzar la temporada, encara no has pogut debutar. La il·lusió segueix intacta?

-Està clar que la il·lusió segueix intacta. Si t'agrada el futbol mai perds les ganes de jugar. Sempre es vol més. S'ha de seguir entrenant per poder convèncer l'entrenador. Ja sabia que seria complicat amb Romero i Cunill també de centrals.

 

-Tot i ser conscient de la dificultat de competir per la posició amb els centrals que esmenten, al llarg de la pretemporada ja vas demostrar detalls de la teva seguretat a l'hora de jugar. Et sents preparat per l'esperat debut?

-Sí, com ja he dit abans, tot futbolista té ganes de trepitjar el verd el dia de partit. L'esperança és l'últim que es perd. Intento ser un jugador segur al camp amb bona sortida de pilota. Sempre se m'ha educat així futbolísticament.

 

-Quin tracte ofereix el primer equip? La relació entre jugadors és diferent al que et trobes al futbol base?

-Està clar que la relació és diferent al vestidor del primer equip. Fins ara sempre havia jugat amb els meus amics i ara he entrat a un vestidor on només coneixia Javi Revert i Ramon Masó, a més de l'entrenador -formaven el cos tècnic al juvenil A. També he fet amics al nou grup. La veritat és que m'han acollit molt bé i no en tinc cap queixa.

 

-Com és propi de la teva edat, estàs estudiant una carrera universitària i no precisament senzilla... És difícil compaginar els estudis amb el futbol?

-És difícil, però si es té ganes es pot tirar endavant. Amb ganes i sacrifici es pot amb això i més. Els entrenaments treuen una quantitat d'hores molt gran, però això és el que em fa feliç.

 

-Tants anys al club t'han permès viure experiències a l'abast de pocs... Entre categories de nivell, tornejos de futbol base com el de Velaux (França), el reconegut del MIC... amb què et quedes?

-De les grans experiències que he viscut en aquest club, potser em quedo amb l'any a la Divisió d'Honor aleví. Vam acabar descendint però a nivell competitiu potser és el millor any que he viscut a la Unió.

 

-També hi ha hagut moments complicats... Fa poc més d'un any vas patir una lesió que et va allunyar del que més t'agrada...

-Al futbol a vegades toca viure la cara amarga de les lesions, però això no ha d'apartar ningú dels seus somnis, perquè des del moment que comences a jugar en aquest esport saps que pateixes aquest risc, i l'has d'assumir.

 

-Quin missatge transmets als joves del futbol base de la Unió que somien en arribar al primer equip?

-Jo he complert el meu somni, tot i que no ha estat fàcil. Animo tots els jugadors del futbol base a seguir treballant per poder estar algun dia al primer equip, sobretot als que siguin de Figueres. Si estimen de veritat el club, se sentiran molt realizats.